FUNCIONS PÚBLIQUES | Col·legi de l'Advocacia de Barcelona - 3r Trimestre 2016

En aquest sentit, l’ICAB ha desplegat una doble línia d’actuació:

D'una banda, s’ha elaborat i es troba a disposició dels advocats i advocades de l'ICAB una nova guia: la Guia de Consum per a l’Advocacia que,  juntament amb les guies de tributació, normativa bàsica laboral, protecció de dades, blanqueig de capitals,  i prevenció de riscos laborals de l’advocat/da,  pretén ajudar en el desenvolupament de la feina com advocats i advocades.

D'altra banda, estem adaptant els protocols interns de funcionament, amb la finalitat de donar compliment a les obligacions legals que, per l’ICAB, també imposa la normativa de Consum.

Aquesta doble línia de treball ha de permetre:

• Que tots nosaltres, tant l’ICAB, com els advocats i advocades que el conformem, donem compliment a les obligacions legals que tenim com a prestadors de serveis jurídics.
• Un tractament més eficient de les reclamacions que els ciutadans adrecen a l’ICAB, col·laborant amb els companys i companyes en la resolució dels conflictes que algunes vegades tenen amb els seus clients, a través de fórmules menys burocràtiques.
• Millorar la qualitat de la prestació de serveis jurídics, amb la finalitat última de contribuir al prestigi que la nostra professió ha de tenir en el si de la societat.

I ara sí, us presentem les dades i els apunts que us comentàvem a l’inici d’aquestes línies:

1. Registres

1.1. Dades

L’ICAB el composem a data 30 de setembre de 2016, 24.241 col·legiats i col·legiades. D’aquests, consten d’alta com a advocats i advocades en exercici el 69,12 % (16.757).

I, en relació als advocats i advocades en alta d’exercici, un 54,8% són homes advocats i un 45,2% són dones advocades:

Aquesta distribució que resulta de la totalitat d’advocats i advocades en exercici es modifica si tenim en compte la variable de l’edat:

• Amb edat inferior als 35 anys (un total de 3077 companys i companyes), el percentatge d’advocades és d’un 60%, respecte del 40% d’advocats.
• En la franja d’edat entre 35 i 50 anys (8.106 companys i companyes) el 52% són advocades i el 48% són advocats.
• Finalment, en la franja de més de 50 anys, els advocats homes representen un 72,6% i el d’advocades, un 27,4%.

2. Deontologia

2.1. Dades

Durant el tercer trimestre del 2016, l’ICAB, per mitjà de la Comissió de Deontologia, ha imposat 14 sancions: 4 per la comissió de faltes lleus i 10 per faltes greus.

2.2. Apunt del trimestre: el tractament col·legial de les queixes dels usuaris o consumidors

En el marc de l’actual legislació en matèria de consum, i molt especialment tenint en compte els conceptes d’empresari i d’usuari o consumidor proclamats a l’article 111-2 de la Llei 22/2010, de 20 de juliol del Parlament de Catalunya (Codi de Consum), plenament coincidents amb les definicions dels articles 3 i 4  de la Llei 3/2014, de 27 de març, del Parlament Espanyol, en la que es modifica la Llei General de Defensa dels Consumidors i Usuaris del 2007,  i en el marc del que regula la Llei 25/2009, de 22 de desembre, Llei “Òmnibus”, de la lliure prestació de serveis, amb els corresponents desenvolupaments reglamentaris, els òrgans col·legials professionals, dins de l’exercici de les seves funcions públiques,  han de determinar el tractament que les “queixes” presentades per les persones (físiques o jurídiques) és el correcte i pertinent, en ordre a donar cobertura a les normes de protecció dels consumidors o usuaris, en conjunció amb el respecte a l’actuació professional, lliure e independent, dels seus col·legiats, sotmesa amb caràcter obligatori, únicament, a la facultat disciplinària pròpia dels Col·legis Professionals, i amb caràcter voluntari, als òrgans dels que aquestes corporacions disposin en matèria de resolució extrajudicial de conflictes: els mediadors o els arbitrals.

Per fer un tractament idoni de les “queixes”, ens serà de gran utilitat les definicions que conté l’article 2 del Decret 121/2013 de 26 de febrer del Departament d’Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya, en regulació dels fulls oficials de queixa, reclamació i denúncia en matèria de consum, que, resumidament estableix:

Als efectes del decret s’entendrà per queixa la petició del consumidor per posar en coneixement de l’organisme habilitat uns fets que han afectat el funcionament “normal” de la relació de consum, que, malgrat no ser infraccions administratives, poden servir, una vegada esmenats, per millorar el servei. En aquests supòsits l’activitat col·legial s’haurà de limitar a registrar la queixa, acusar-ne rebut i fer els actes de comunicació necessaris per tal de que el prestador del servei, l’advocat, en tingui coneixement i pugui, si al seu interès convé, donar resposta a la millora sol·licitada.

S’entendrà per reclamació una petició de contingut inicial idèntic, quant a definició, que la queixa, però amb sol·licitud de reparació d’un dany, l’anul·lació d’una prestació, el rescabalament de quantitats, la rescissió d’un contracte, o l’anul·lació d’un deute. En aquest supòsits el tractament col·legial haurà de suposar una activitat superior, dirigida a activar, si les parts se sotmeten expressament, el funcionament dels organismes de resolució extrajudicial de conflictes (mediació i/o arbitratge); a la gestió directa d’aquelles reclamacions que permetin tràmits que portin a la resolució de la reclamació (localització dels advocats, requeriment de documents, econòmics o propis de l’assumpte...); o a la derivació als organismes o entitats competents per donar resposta a la reclamació (responsabilitat civil, altres administracions o corporacions, Fiscalia...), sense perjudici del tancament raonat de la reclamació per la seva improcedència.

El tractament a l’ICAB de les queixes i reclamacions, segons les anteriors definicions, es tramitarà pels òrgans propis d’actuació en matèria de consum, en el vessant d’òrgans gestors de les esmentades queixes i reclamacions.

Finalment, s’entendrà per denúncia la petició de la persona consumidora per la que vol posar en coneixement del col·legi professional uns fets que poden ser constitutius d’infracció de la normativa deontològica, a fi de què el Col·legi Professional, si escau, actuï “d’ofici” per corregir la conducta infractora. En aquest supòsits s’ha d’activar la funció disciplinària col·legial, per mitjà de la Comissió de Deontologia quant a les funcions delegades de tràmit.

3. Honoraris

3.1. Dades

L’ICAB durant el tercer trimestre ha evacuat 179 informes en matèria d’honoraris. La distribució  d’aquests informes, segons ratificació o no de la minuta impugnada ha estat la següent:

3.2. Apunt del trimestre: obligacions per a l'advocat en matèria d'honoraris derivades de la normativa de consum

En matèria d’honoraris professionals regeix el principi de llibertat de pacte entre advocat i client, tal com recull l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola (article 44.1) i la Normativa de l’Advocacia Catalana en el seu article 39.1. No obstant això, aquesta autonomia de la voluntat en matèria de contractació ve limitada i condicionada per la consideració del client com a consumidor i per l’aplicació a les relacions entre advocat i client de tota la normativa en matèria de defensa de consumidors i usuaris. Així, la normativa de consum s’aplica a la relació entre un advocat/da o despatx professional i el seu client, quan aquest últim tingui la condició de consumidor, considerant-se com a tal qualsevol persona física o jurídica que actua amb un propòsit aliè a la seva activitat professional o comercial (article 3.1 TRLGDCU i article 111.2 a) del Codi de Consum de Catalunya).

És precisament per aquesta condició del client com a consumidor que en matèria d’honoraris professionals existeix l’obligació, i no únicament una recomanació deontològica, d’informar-li degudament dels seus honoraris professionals mitjançant el lliurament d’un pressupost previ, a excepció que renunciï al mateix expressament, de forma manuscrita i amb la seva firma (article 251-3.2 de la Llei 22/2010, del Codi de Consum de Catalunya). S’ha d’informar per escrit del preu total, incloent tot tipus d’impostos, càrregues, gravàmens i altres conceptes accessoris al servei (article 251-3.1 Codi Consum). Així mateix, article 251-3.3 estableix que en aquest pressupost hauran de constar com a mínim les següents dades: identitat de qui presta el servei (nom o raó social, número d’identificació fiscal i direcció), treball a realitzar, diferents despeses a satisfer pel client de forma desglossada, temps de validesa del pressupost, data del mateix, signatura de la persona responsable de l’assumpte o despatx i data de l’acceptació o del refús del pressupost per part de l’usuari/a; i en tot cas, les clàusules hauran de ser clares, fàcilment comprensibles i prèviament consensuades amb el client, sent també aplicable als contractes tipus de serveis jurídics la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors.

En cas de controvèrsia entre l’advocat i el client sobre l’aplicació o interpretació del full d’encàrrec i en definitiva, sobre els honoraris professionals, tots dos poden acudir a les vies de solució extrajudicial amb les quals compta aquesta Corporació, que són l’arbitratge davant el TACAB (Tribunal Arbitral de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona) i la mediació davant el CEMICAB (Centre de Mediació de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona); la informació de les quals es pot trobar al web de l’ ICAB. A més, per tal de vetllar pel compliment de la normativa de consum que afecta a la prestació de serveis dels professionals del Dret i com a eina de solució de conflictes en aquesta matèria, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona ha posat en funcionament l’oficina “Serviconsum”.

4. Torn d'Ofici i Assistència al Detingut

4.1. Dades

Les dades bàsiques del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut del segon trimestre del 2016  i la seva comparativa amb les dades del primer  i segon trimestre són les següents:

La facturació del Torn d‘Ofici per la totalitat d’actuacions realitzades pels lletrats de Torn d’Ofici d’aquest tercer trimestre del 2016 suma la quantitat de 5.046.730,55 €.  

A data 3 d’octubre de 2016, les actuacions justificades durant els mesos de gener a agost de 2016 es troben totalment abonades.

4.2. Apunt del Trimestre: la designa informada o full d'encàrrec professional en Torn d'Ofici

Els articles 18, 19 i 36 de la Llei 1/96, de 10 de gener, d’Assistència Jurídica Gratuïta introdueixen la possibilitat, juntament amb la regulació de la vènia professional, de girar honoraris professionals al client designat pel Servei d’Ofici, en els supòsits previstos legalment.

Per tant, sent que tot i la Justícia Gratuïta concedida, el cobrament d’honoraris professionals és una possibilitat en determinats supòsits, resulta fonamental informar al nostre client de la situació amb la finalitat que aquesta relació professional resulti satisfactòria per ambdues parts, eliminant possibles suspicàcies i dotant a la relació de notes de transparència.

No oblidem que el nostre client ens ha estat designat pel Servei de Torn d’Ofici i per tant la relació de confiança amb ell és quelcom que hem de construir amb bases fermes i amb tota la nostra implicació.

En aquest sentit l’elaboració d’un Full d’Encàrrec Professional assoleix, també en els casos de designacions d’ofici, una importància cabdal, doncs ens possibilitarà:

• D’una banda, donar compliment a la normativa de consum a la que venim obligats a sotmetre’ns en qualsevol cas.
• D’altra banda,  a dotar de nitidesa la relació amb el client.

La Normativa de l’Advocacia Catalana disposa al seu article 20.1.c), “el client té dret a ser informat per l’advocat de les circumstàncies següents: c) el cost previsible de la seva actuació, incloent honoraris i despeses”.

En el mateix sentit es pronuncia la Carta de Drets dels Ciutadans davant la Justícia, quan al seu article  37 assenyala que "el ciudadano tiene derecho a conocer previamente el coste aproximado de la intervención del profesional, de la forma de pago" així com a que li sigui lliurat un "presupuesto previo" que contingui aquests extrems, afegint que, a aquest fi, "se regulará adecuadamente y fomentará el uso de las hojas de encargo profesional".

L’aplicació d’aquestes normes a l’àmbit de Torn d’Ofici implica, per tant, l’obligació d’informar al ciutadà d’aquests extrems, si bé condicionant a què es doni qualsevol dels  supòsits legals previstos a la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta.

En aquest sentit, disposeu al web de l’ICAB, apartat de Torn d’Ofici, d’uns models elaborats per  la Comissió de Torn d’Ofici, que podeu adaptar a la singularitat del vostre despatx: Fulls d'encàrrec professional en Torn d'Ofici (designa informada)

5. Serveis d'Orientació Jurídica

5.1. Dades

Durant el tercer  trimestre de 2016, els serveis d’orientació jurídica de l’ICAB han atès un total de 10.780 consultes, sumant un total  de 37.365 les consultes ateses entre l’1 de gener i el al 30 de setembre d’aquest any.

Us mostrem l’evolució trimestral:

5.2. Apunt del trimestre: manca de sostenibilitat de la pretensió del client designat per Torn d'Ofici

Una de les obligacions principals dels advocats/des adscrits al Servei del Torn d’Ofici establertes a la normativa aplicable és la realització de l’encàrrec dels assumptes assignats per torn d’ofici i/o assistència al detingut.

En moltes ocasions ens trobem en la situació de què el que pretén el nostre client no té viabilitat jurídica. Com hem d’actuar en aquesta situació?

La figura regulada als arts. 32 i ss. de la Llei 1/96, de 10 de gener, d’Assistència Jurídica Gratuïta (LAJG) en relació amb l’art. 20 del Reglament del Servei de Defensa d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, preveuen aquesta situació:

L’art. 32 de la LAJG, indica: quan l’advocat designat per a un procés consideri insostenible la pretensió que s’hi pretén fer valer, ho ha de comunicar a la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta, dins dels quinze dies següents a la seva designació, amb exposició dels motius jurídics en què fonamenta la seva decisió. Transcorregut el termini sense que es produeixi la comunicació, o sense que l’advocat demani la seva interrupció per falta de la documentació necessària per avaluar la pretensió, l’advocat queda obligat a assumir la defensa. Tret del que disposa l’article anterior, la defensa de la persona acusada o imputada és obligatòria.

En aquest mateix sentit, l’article 20 del Reglament del Servei de Defensa d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta de l’ICAB.

Per tant, indicar que és la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta (CAJG), situada a Pau Claris, 158, 3a planta, de Barcelona, l’organisme davant el qual es presenta l’esmentat Informe per manca de sostenibilitat. Un cop presentat, la Comissió haurà de sol·licitar a l’ICAB, en primer lloc, un dictamen sobre la viabilitat de la pretensió i, en segon lloc, un informe fonamentat del Ministeri Fiscal en els casos en què el Col·legi consideri que la pretensió és insostenible.

Si qualsevol dels informes emesos per l’ICAB o per la Fiscalia indiquen que la pretensió és sostenible, la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta dictarà resolució considerant sostenible la pretensió i ordenant la designa d’un segon lletrat, per a qui sí serà obligatòria la defensa del justiciable, tal com es preveu a l’art. 34 de la LAJG. La designació d’advocat inicial, queda sense efecte amb la presentació i admissió a tràmit de l’Informe per manca de sostenibilitat davant la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta (sent important que el client sigui informat de la seva presentació i que la designació queda en suspens fins que no es dicti resolució  al respecte).

En el cas que l’ICAB i la Fiscalia siguin coincidents respecte de la conclusió de manca de sostenibilitat de la pretensió, la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta dictarà resolució denegant justícia gratuïta al ciutadà per aquest motiu.

És important destacar que la manca de sostenibilitat només es podrà plantejar en aquells supòsits en els que la pretensió jurídica considerada inviable siguin respecte d’accions a instar. Per tant, no és possible plantejar la insostenibilitat de la pretensió en l’àmbit penal quan la defensa ho sigui per l’imputat, ni tampoc en qualsevol altra jurisdicció quan es tracti de la defensa de la part demandada. En aquest últim supòsit, només seria possible formular, si fos el cas, informe d’insostenibilitat en via de recurs.

Hem de diferenciar, amb caràcter previ, entre la inviabilitat de la pretensió a exercitar i d’altres circumstàncies, com per exemple les dificultats que pot plantejar l’exercici de la defensa, la previsió que no prosperi l’assumpte, etc. En aquests casos, serà obligatori assumir la defensa de l’assumpte encomanat.

En canvi, la insostenibilitat de la pretensió s’haurà d’al·legar en aquells supòsits en els quals l’acció a plantejar resulta objectivament inviable (com per exemple davant l’existència de cosa jutjada, prescripció de l’acció, falta de legitimació, falta d’interès legítim i supòsits similars).

L’Informe d’Insostenibilitat per via de recurs, regulat a l’art. 35 de la LAJG, es preveu per aquells casos en què el lletrat designat consideri jurídicament inviable la formulació del recurs, després d’un pronunciament en primera instància, havent de comunicar al jutjat que estigui coneixent de l’assumpte la presentació de l’esmentat Informe davant la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta, a efectes de suspensió de terminis processals fins que dit organisme dicti una resolució al respecte. En aquest cas, la insostenibilitat plantejada i la resolució que dicti la CAJG ho serà només quant al recurs que el client pretén interposar, havent de continuar vigent la designació del lletrat per a la resta d’actuacions professionals a realitzar fins a la finalització del procediment (execució, costes...)

Per últim, destacar que des del Servei d’Orientació Jurídica (SOJ) de l’ICAB, en aquells casos en què la pretensió jurídica exposada per l’usuari és manifestament insostenible o sense fonament en base a dades objectives facilitades, es dictamina un insostenible directe, tal com es preveu a l’art. 15 de la Llei 1/96, d’Assistència Jurídica Gratuïta, no efectuant-se en aquests casos designació provisional d’advocat, extrem que comunicarà al sol·licitant de justícia gratuïta en el termini de 5 dies, i traslladarà dita sol·licitud a la CAJG.

S’ha de tenir en compte, no obstant, que aquesta possibilitat està prevista legalment en forma molt limitada,  sent que hi ha resolucions judicials que, malgrat el que indica l’art. 15 de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta, consideren  que  els Col·legis d’Advocats únicament han de valorar la capacitat econòmica del ciutadà, corresponent als òrgans judicials el coneixement de les pretensions jurídiques.  Aquestes resolucions i la limitació de  la informació facilitada per l’usuari en un primer contacte amb el servei aconsellen, per tant, prudència en fer ús d’aquest precepte, sent aconsellable que sigui l’advocat designat qui de la informació recaptada del client, de l’estudi en profunditat de l’assumpte i de la documentació que aquest li facilita pugui  arribar a aquesta conclusió, havent de procedir -si fos aquest el cas- a efectuar l’esmentat tràmit per manca de sostenibilitat, tràmit aquest que disposa de més garanties que la negativa del Col·legi a efectuar designació d’advocat. 

Malgrat tot, dels expedients de justícia gratuïta dictaminats per l’ICAB com desfavorables al reconeixement del dret a  justícia gratuïta, un 0,99% ho han estat per considerar la pretensió totalment no sostenible.  

Pel que fa a la distribució dels 251 informes per manca de sostenibilitat formulats per lletrats adscrits al Torn d’Ofici de l’ICAB, es pot concloure que en la seva majoria la manca de sostenibilitat de la pretensió és ratificada per l’ICAB i per Fiscalia (76,3%, dels expedients iniciats per aquesta causa i finalitzats amb informe de l’ICAB i de Fiscalia):

6. Tramitació de Justícia Gratuïta

6.1. Dades

El servei de tramitació de justícia gratuïta de l’ICAB dictamina provisionalment les peticions dels ciutadans per obtenir el  reconeixement d’aquest Dret. Pel que fa a les dades del tercer  trimestre del 2016:

6.1. Apunt del trimestre: els arts. 27 i 28 de la Llei d'Assistència Jurídica gratuïta: els supòsits diferenciats de renúncia d'honoraris i de lliure designació de professionals

L’article 6 de la Llei 1/96, de 10 de gener d’Assistència Jurídica Gratuïta, preveu, en el catàleg de drets que implica el reconeixement d’aquest dret, el de la designació d’Advocat defensor i Procurador del Tribunals, quan la seva intervenció sigui preceptiva, designació que, normalment, recau en advocat del Torn d’Ofici, si bé la llei també regula altres supòsits.

En aquest sentit, l’exposició de motius,  paràgraf quart, de la Llei 1/96,  de 10 de gener,  d’Assistència Jurídica Gratuïta s’assenyala que s’ha de garantir sempre el dret dels interessats a la lliure designació d’advocat i procurador i, en el desenvolupament d’aquest principi, els arts. 27 i 28 del mateix cos legal  preveuen  dues situacions.

Així, l’article 27 de la llei d’Assistència Jurídica Gratuïta  indica la impossibilitat de què puguin actuar simultàniament un advocat d’ofici i un procurador lliurement triat, o al contrari, llevat que el professional de lliure designació, renunciï per escrit a percebre els seus honoraris o drets davant el titular del dret a l’assistència jurídica gratuïta i davant el Col·legi en el que es trobi inscrit.

L’article 28 de la citada norma legal preveu la renúncia a la designació d’ambdós professionals, sense que això suposi la pèrdua de la resta de prestacions reconegudes en la concessió del dret d’assistència jurídica gratuïta, i contemplats a l’art. 6 de la mateixa. En aquest supòsit, la tramitació de l’expedient pel reconeixement del dret a la justícia gratuïta implicarà que no es designarà cap dels dos professionals, encara que siguin preceptius, en tant que el ciutadà sol·licitant ha fet renúncia a aquest nomenament.

Aquesta renúncia haurà de ser expressament comunicada a la Comissió d’Assistència Jurídica Gratuïta i als corresponents Col·legis Professionals.

7. Estrangeria

7.1. Dades

Al Servei d’Atenció a l’Immigrant, Estranger i Refugiat (SAIER) que impulsa l’Ajuntament de Barcelona per afavorir la convivència en la diversitat, fomentar la interculturalitat i potenciar la igualtat i la cohesió social, l’ICAB dóna suport jurídic als immigrants i estrangers que hi acudeixen. Durant el tercer  trimestre del 2016 s’han atès un total de 740 consultes, de les que en un  53,6% van fer referència a l’adquisició de la nacionalitat espanyola: 

7.2. Apunt del trimestre: Reobertura del Servei d'Orientació Jurídica al Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca de Barcelona

L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona reobre aquest mes d’octubre el Servei d’Orientació Jurídica que presta al centre d’internament d’estrangers de la Zona Franca de Barcelona (SOJ-CIE).

El servei neix amb el propòsit de proporcionar un primer consell orientador a les persones ingressades en el centre d’internament d’estrangers de Barcelona que requereixen una orientació jurídica, amb la finalitat d’evitar-los una carència específica d’atenció i orientació a la que es poden veure sotmesos si no el reben derivada del seu internament en el centre.

La labor que el SOJ està duent al CIE de Barcelona va ser recolzat pels congressistes assistents al XXVI Congrés sobre Dret d’Estrangeria i Asil, celebrat el mes de juny d’enguany a Burgos, on l’ACNUR va elogiar públicament el treball realitzat pel Servei al centre d’internament.