FUNCIONS PÚBLIQUES | Col·legi de l'Advocacia de Barcelona - 1r Trimestre 2016

La Junta de Govern i els Diputats de Deontologia, Honoraris, Torn d’Ofici i Estrangeria iniciem aquesta secció amb la voluntat de compartir periòdicament, amb tots els advocats i advocades i col·legiats i col·legiades de l’ICAB, tant dades quantitatives com criteris i informacions de interès d’aquest vessant públic que poden ser també d’utilitat en l’exercici de l’advocacia.

1. Registres col·legials

   1.1. Dades

2. Deontologia

   2.1. Dades

   2.2. Apunt del trimestre

3. Honoraris

   3.1. Dades

   3.2. Apunt del trimestre

4. Torn d'Ofici i Assistència al Detingut

   4.1. Torn d'Ofici

   4.1.1. Dades

   4.1.1. Apunt del Trimestre

   4.2. Serveis d'Orientació Jurídica

   4.2.1. Dades

   4.2.2. Apunt del Trimestre

   4.3. Servei de Tramitació de Justícia Gratuïta

   4.3.1. Dades

   4.3.2. Apunt del Trimestre

5. Estrangeria

   5.1. Dades

   5.2. Apunt del trimestre

1. Registres

1.1. Dades

L’ICAB el composem 24.140 col·legiats/des, amb diferents situacions professionals i inscrits a diferents registres col·legials:

2. Deontologia

2.1. Dades

Durant el primer trimestre, l'ICAB, per mitjà de la Comissió de Deontologia, ha tramitat 210 noves queixes, iniciant la Junta de Govern, a proposta de la Comissió, 34 expedients disciplinaris, i imposant 24 sancions, distribuïdes segons el gràfic que s'adjunta.

2.2. Afectació deontològica de la Llei 4/2015, de 27 d'abril, de l'Estatut de la víctima del delicte

El passat  28 d’octubre de 2015 va entrar en vigor la Llei 4/2015, de 27 d’abril (BOE 28/04/2015, número 101), de l’Estatut de la víctima del delicte, dictada en compliment del mandat contingut en la Directiva Comunitària 2012/29/UE, i la vocació de la qual, segons text literal de la seva exposició de motius, és la de ser un catàleg general de drets, processals i extraprocessals de totes les víctimes de delictes.

La Llei, quant al seu àmbit objectiu, abasta les víctimes de delictes que siguin perseguits en territori espanyol, i quant al seu àmbit subjectiu, abasta no només les víctimes “directes”, sinó també les “indirectes”, que són, en els supòsits de mort o desaparició, els parents fins al tercer grau (articles 1 i 2).

I dins del capítol comprensiu dels drets de les víctimes, a l’article 8, es preveu el que anomena “Període de reflexió en garantia dels drets de la víctima”, la redacció literal del qual és:

“1. Los Abogados y procuradores no podrán dirigirse a las víctimas directas o indirectas de catástrofes, calamidades públicas u otros sucesos que hubieran producido un número elevado de víctimas, que cumplan los requisitos que  se determinen reglamentariamente y que puedan constituir delito, para ofrecerles sus Servicios profesionales hasta transcurridos 45 días desde el hecho.

Esta prohibición quedará sin efecto en el caso de que la prestación de estos Servicios profesionales haya sido solicitada expresamente por la víctima.

2. El incumplimiento de esta prohibición dará lugar a responsabilidad disciplinaria por infracción muy grave, sin perjuicio de las demás responsabilidades que procedan”.

En conseqüència, s’ha de considerar la plena vigència en l’actualitat del període de reflexió, i malgrat que la disposició queda condicionada a algunes definicions pendents de desenvolupament reglamentari, inclosa l’adequació de les normes disciplinàries col·legials, si fos necessari (obligades a la seva adaptació a la Llei en el període d’un any des de la seva entrada en vigor, en funció del que obliga la Disposició Final 5a de la Llei), la vigència del text legal, i la possibilitat que es produïssin situacions de denúncia arran de l’esmentat text, que podrien ser objecte d’actuacions disciplinàries en aplicació del que disposa l’article 69è.1, lletra a) de la Normativa de l’Advocacia Catalana (NAC) -[sic] Són infraccions col·legials molt greus... a) L’ incompliment d’obligacions establertes per les Lleis, pels estatuts, o per altres normes col·legials...”-, norma que ja resulta apta per l’aplicació del que disposa la Llei 4/2015, amb la possibilitat de sancions que, d’acord amb el que disposa l’article 72è.1 de la NAC, oscil·len entre l’any i els cinc anys de suspensió en l’exercici de la professió, o multa d’entre 5.001,00 € a 50.000,00 €.

3. Honoraris

3.1. Dades

L’ICAB, durant el primer trimestre, ha evacuat 201 informes en matèria d’honoraris. D’aquests informes, la distribució segons ratificació o no de la minuta impugnada ha estat la següent:

3.2. La llibertat de pacte en matèria d'Honoraris Professionals

La quantia dels honoraris professionals que l’advocat té dret a percebre per la seva actuació professional és la lliurament pactada entre el client i el lletrat/da, tot respectant les normes deontològiques i en matèria de competència deslleial. La forma de la retribució és igualment la convinguda lliurement, ja sigui fixa, periòdica o per hores, podent, fins i tot, pactar uns honoraris d’acord amb el resultat de l’assumpte mitjançant un percentatge del mateix.

Aquest principi de llibertat de pacte ve expressament establert a l’Estatut General de l’Advocacia Espanyola, aprovat per Reial Decret 658/2001, de 22 de juny (article 44.1 i 2), la Normativa de l’Advocacia Catalana (articles 38, 39.1 i 40) i el Codi Deontològic de l’Advocacia Espanyola (article 15).

L’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona recomana formalitzar el pacte d’honoraris per escrit mitjançant pressupost, full d’encàrrec professional o contracte de prestació de serveis, independentment  que l’encàrrec professional, tingui per objecte la intervenció del lletrat en un procediment judicial o un assumpte extrajudicial. En aquest full d’encàrrec, a més de convenir la quantia dels honoraris professionals, l’advocat/da i el client poden establir tots aquells aspectes que considerin oportuns en relació als mateixos, com ara la forma i terminis de pagament, les provisions de fons, les actuacions judicials i extrajudicials incloses, la previsió de possibles incidències o les despeses que corresponen a altres professionals. Aquesta recomanació ve establerta en la Normativa de l’Advocacia Catalana (article 39.2 i 41.1).

No obstant, la normativa en matèria de defensa de consumidors i usuaris va més enllà de la recomanació del pacte d’honoraris i, partint de la condició de consumidor del client, estableix diverses obligacions, entre elles a l’advocat/da d’informar de l’import dels honoraris professionals, d’acord amb l’establert al Text refós de la Llei General per a la Defensa dels Consumidors i Usuaris i altres lleis complementàries, aprovat per Reial Decret Legislatiu 1/2007, de 16 de novembre, i modificat per la Llei 3/2014, de 27 de març (article 60 i 60 bis), o en la llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya (articles 123-2 i 126-6).

4. Torn d'Ofici i Assistència al Detingut

4.1. Torn d'Ofici

4.1.1. Dades

Les dades bàsiques del Torn d’Ofici i Assistència al Detingut del primer trimestre del 2016 són les següents:

La facturació del Torn d’Ofici per la totalitat d’actuacions realitzades pels lletrats de Torn d’Ofici d’aquest primer trimestre del 2016 suma la quantitat de 5.370.774,47 €.

A data 1 d’abril de 2016, les actuacions justificades durant els mesos de gener i febrer de 2016, així com les quantitats del 2015 es troben totalment abonades.

4.1.2. Importància de la intervenció de l'advocat de la víctima des del moment d'interposició de la denúncia

Només un 0,6% de les dones víctimes de violència masclista que han sol·licitat assistència d’advocat de torn d’ofici en el  primer trimestre del 2016 han sol·licitat que aquesta assistència ho sigui en seu policial.

Durant el I Congrés de Violència Masclista, celebrat els passats 3 i 4 de març de 2016, es va posar de manifest la necessitat de què les dones víctimes de violència de gènere facin ús del seu dret a rebre assistència jurídica immediata i, per tant, a ser assistides d’advocat/da en el moment d’interposició de la denúncia, qüestió que es considera clau per a la millora de la qualitat jurídica de la defensa posterior en el procediment judicial.

L’ICAB ha reclamat ja als Mossos d’Esquadra la necessitat de què les víctimes siguin informades pro activament de la importància de fer ús d’aquest dret reconegut tant a l’art. 2.g de la Llei 1/96, de 10 de gener, d’assistència jurídica gratuïta, com a l’article 20 de la Llei orgànica 1/2004, de 28 de desembre, de mesures de protecció integrals contra la violència de gènere.

4.2. Serveis d'Orientació Jurídica

4.2.1. Dades

En el decurs del primer trimestre de 2016 han estat atesos, als diferents punts d’orientació jurídica, un total de 13.130 usuaris.

Pel que fa al SIDH, que es presta conjuntament amb la Diputació i amb Ofideute,  durant el 2015 s’ha assolit un 72% d’acords respecte de la totalitat dels assumptes en què ha estat possible plantejar un acord negociat que eviti l’exclusió residencial.

4.2.2. Les mesures previstes a la Llei 24/2015, en els procediments hipotecaris

La Llei 24/2015, de 29 de juliol, de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica (DOGC de 05/08/2015) estableix l’obligatorietat per a les entitats financeres i grans tenidors de sostre residencial, d’oferir lloguer social en determinats supòsits.

La norma estableix els següents requisits per poder accedir-hi:
-    Trobar-se en risc d’exclusió residencial
-    Disposar d’ingressos inferiors a 2, 2’5 o 3 vegades l’IRSC o en cas de què siguin superiors, quedi acreditada la situació de necessitat mitjançant un informe dels Serveis Socials municipals.

El contracte de lloguer social a subscriure amb l’entitat financera és inicialment per 3 anys i la renda mensual es calcula en un percentatge dels ingressos de la unitat familiar, entre un 10% i un 18%.

La normativa aprovada ens facilita nous mecanismes per defensar els drets dels nostres clients.

4.3. Serveis de Tramitació de Justícia Gratuïta

4.3.1. Dades

El servei de tramitació de justícia gratuïta de l’ICAB dictamina provisionalment les peticions dels ciutadans per obtenir el reconeixement d’aquest dret. Pel que fa a les dades del primer trimestre del 2016 i la seva comparativa amb les consultes que s’efectuen al Servei d’Orientació Jurídica, els resultats són els de la gràfica que s’adjunta:

4.3.2. La tramitació de Justícia Gratuïta en l'àmbit penal

Continua la baixa tramitació efectiva dels expedients de justícia gratuïta oberts per la defensa de imputats a l’àmbit penal.

Si el ciutadà no s’adreça al servei a tramitar la justícia gratuïta, el Col·legi de l’Advocacia de Barcelona no pot consultar les seves dades econòmiques i l’expedient és enviat a la CAJG segons art. 13 Decret 252/96, de creació de les comissions d’assistència jurídica gratuïta, regulació del procediment per al reconeixement del dret d’assistència jurídica gratuïta i subvenció per a les actuacions professionals dels Advocats i Procuradors a Catalunya.

Per tal de millorar el percentatge de tramitació real dels expedients penals, és necessari que l’adreça i el telèfon mòbil del ciutadà siguin facilitats en el justificant d’actuació per tal que l’ICAB fer el requeriment al ciutadà amb la finalitat que es personin a les dependències del servei tramitació de justícia gratuïta.

Per altra part, si en algun moment el client contracta privadament el lletrat de torn d’ofici, un altre lletrat de lliure elecció us demana la vènia o en el procediment compareix el client amb advocat de lliure elecció, és necessari que comuniqueu aquesta circumstància al torn, per poder arxivar l’expedient de justícia gratuïta o que és comuniqui aquest canvi a la CAJG, per evitar els efectes del silenci positiu.

5. Estrangeria

5.1 . Dades

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, conjuntament amb altres entitats, participa en el Servei d’Atenció a l’Immigrant, Estranger i Refugiat (SAIER) que impulsa l’Ajuntament de Barcelona per afavorir la convivència en la diversitat, fomentar la interculturalitat i potenciar la igualtat i la cohesió social.

L’ICAB dóna suport jurídic als immigrants i estrangers que hi acudeixen. Durant el primer trimestre de 2016 s’han atès un total de 816 consultes. El 49% de les consultes plantejades han fet referència a l’adquisició de la nacionalitat espanyola; el 32% al règim general d’estrangeria i només el 8% de les consultes es van referir al règim comunitari. La resta de consultes han estat per temes de caràcter general.

5.2 . Canvis en la tramitació de l'expedient administratiu per a la tramitació de l'adquisició de nacionalitat per residència 

El 7 de novembre de 2015 es va publicar al BOE el RD 1004/2015, de 6 de novembre, que aprova el Reglament pel qual es regula el nou procediment per a l’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència. L’entrada en vigor d’aquest nou procediment d’adquisició de la nacionalitat espanyola està suscitant gran interès entre els usuaris del SAIER, tant pels canvis legislatius de fons com de forma.

El caràcter netament administratiu del nou procediment permet presentar la sol·licitud d’adquisició de la nacionalitat espanyola per residència sense condicionar la presentació a l’obtenció d’una cita prèvia, i, així mateix, no cal que l’interessat que ja la disposi  esperi a la data de citació per presentar la sol·licitud si abans ja compleix amb els requisits i disposa de la documentació necessària per presentar-la.