FUNCIONS PÚBLIQUES | Col·legi de l'Advocacia de Barcelona – 2n Trimestre 2017

Us presentem un nou document relacionat amb les funcions públiques del Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (ICAB) amb dades i criteris que poden ser d'interès dels Departaments de Deontologia, Honoraris, Torn d’Ofici, Estrangeria i Registres de l’ICAB,  i que en aquesta ocasió giren sobre el 2n Congrés de l’Advocacia de Barcelona i l’aposta que el mateix implica quant a la formació dels advocats i advocades de l’ICAB.  

1. Registres

1.1. II Congrés de l'Advocacia de Barcelona: dades

• 81 conferències en dos dies de Congrés.
• 7 espais per la reflexió conjunta sobre temes de funció pública col·legial.
• 17,68% d'increment de participants respecte de l’any anterior.
• 8,6 valoració dels participants.

1.2. Apunt del trimestre: la formació continuada de l'advocacia

En el marc del 2n Congrés de l’Advocacia de Barcelona, una de les ponències projectades amb la idea de posar en comú l’opinió de l’advocacia sobre la necessitat o no de la formació continuada, va tenir com a ponent a l’Alberto Varona, Magistrat que actualment presta serveis a l’Escola Judicial com a professor de les àrees penal i processal-penal.

L’exposició del ponent va girar sobre l’obligatorietat de la formació continuada plantejant quatre interrogants que va anar resolent a mesura que avançava la seva exposició:

1. Ha de ser obligatòria la formació continuada?
2. Aquesta obligatorietat ha d’afectar a la totalitat de l’advocacia o únicament a determinats grups, com poden ser els advocats adscrits al Torn d’Ofici?
3. La formació obligatòria ha de ser gratuïta per al professional?
4. Aquesta obligatorietat de la formació continuada s’hauria de predicar de tots els operadors jurídics?

Les reflexions del ponent van anar en la línia de defensar la resposta positiva respecte de tots i cadascun d’aquests interrogants.

En aquest sentit, el ponent va fonamentar la seva intervenció en:

• La importància que el Dret a la Defensa que representa l’advocacia té per a l’Estat democràtic i de Dret,
• La perspectiva que el Dret de Consum ha donat a les relacions entre professionals i ciutadans,

Malgrat que a l’actual normativa la formació continuada s’apunta com un deure ètic del professional o com un deure dels col·legis d’advocats de promoure la formació (art. 43 de l’Estatut de l’Advocacia, entre d’altres), el ponent va manifestar la conveniència de la necessitat d’un pronunciament en el sentit de fer de la formació continuada una obligació de l’advocat, com ja ho és en molts països del nostre entorn.

Continuà la ponència indicant que aquesta formació continuada no hauria de ser predicable de part del col·lectiu, sinó de la totalitat, en tant que no només una part de l’advocacia exerceix el Dret a la Defensa, i que hauria de ser desenvolupada mitjançant l’establiment dels mínims formatius a assolir.

Quant a com es podria organitzar aquesta hipotètica formació continuada obligatòria, el ponent va defensar la gratuïtat d’aquests mínims formatius, encara que conscient que aquest desideràtum segur que plantejaria problemes pressupostaris per a les institucions.

Finalment, va defensar que aquesta obligació de la formació continuada que feia recaure, en la importància del Dret a la Defensa respecte de l’advocacia, també era predicable dels altres professionals implicats en el sistema de justícia, en tant que la ciutadania té dret a la justícia i aquesta ha de ser de qualitat.

En definitiva, un nou repte per a l’advocacia, si tenim en compte les moltes, variades i importants reformes legislatives.

2. Deontologia

Al llarg del primer semestre del 2017, 400 han estat les queixes que han estat presentades davant del Departament de Deontologia, de les que 210 es corresponen al primer trimestre i 190 al segon trimestre de l’any.

Pel que fa a l’origen de les queixes que Deontologia ha rebut aquest segon trimestre del 2017, el 70,5% procedeixen de ciutadans.

2.1. Apunt del trimestre: la confidencialitat de les converses i negociacions entre advocats

En el marc del II CONGRÉS DE L’ADVOCACIA DE BARCELONA, va tenir lloc, el divendres 23 de juny de 2017, l’acte que tenia per títol “LA CONFIDENCIALITAT DE LES COMUNICACIONS DELS ADVOCATS”, en el que van participar, com a ponents, els professors Cristóbal Martell  i Juan Antonio Andino.

L’ acte va començar per l’exposició del professor Martell, centrant la seva intervenció en el concepte i naturalesa del secret professional, al que identificava amb el deure de sigil, estructurat com a deure, malgrat constituir també un dret dels advocats relacionat amb la seva independència, deure de sigil que era conseqüència del principi constitucional (art.9è de la CE) de seguretat jurídica.

Al seu parer no existia cap tipus de debat real sobre la naturalesa i extensió del secret professional (fals dilema), analitzant el concepte legal definit a l’article 542.3 de la LOPJ, obeint el debat sobre l’abast del secret a interessos del poder legislatiu de limitar en determinades àrees de l’ordenament jurídic (prevenció blanqueig, terrorisme...), els efectes del secret (secret és el que es vol excloure del coneixement), entenent que les excepcions al secret augmenten el convenciment de la gestió del concepte per part dels Tribunals, al que assimilen, majoritàriament, amb un privilegi de la professió.

Els Tribunals, de forma errònia, va exposar, en situar el secret en la esfera del privilegi de l’advocat, situaven el conflicte entre la defensa del dret a la prova (CE) i la infracció professional (norma de rang inferior), sense tenir en compte la remissió a un altre principi jurídic constitucional, com era el de la seguretat jurídica.

Acte seguit, va intervenir el doctor Andino, qui va fer una exposició centrada en l’actuació dels advocats davant el procés, necessàriament sostinguda per les obligacions de la relació contractual (majoritàriament definida com d’arrendament de serveis pels Tribunals), aportant nombrosa cita de jurisprudència, entre les que destacaven  la STS 06/10/1989, i la STS  (FJ 3º),  i 23/02/2017 (FJ 3º), i centrada, posteriorment, en la estructura a la LEC de les definicions de la prova il·legal, la prova il·lícita, per la seva obtenció per conductes il·lícits, i la bona fe processal, aportant nombroses cites de la jurisprudència, també, entre les que destacaven les sentències STS 29-03-2007 (FJ 2º), i STS 06-02-2013 (FJ 2º), o les STC 110/1984 i 6/1988.

El doctor Andino va afirmar, en la mateixa línia crítica del professor Martell, la fragilitat en la seva justificació del debat promogut entre classificar com a única prova que ha de ser expulsada del procés la que vulneri drets fonamentals (art. 11.1 de la LOPJ), en funció de l’especial protecció del dret a la prova de l’article 24 CE, i classificar com a prova no admissible, en altres supòsits, la que vulnerava normes de la pròpia LEC, processals, però no la que, en la seva obtenció, vulnerava altres regulacions d’inferir rang a la CE, com la normativa deontològica, aportant un exemple clarificador, quan explicava que un Tribunal pot denegar una prova documental, lícitament obtinguda, per ser de data anterior a la presentació d’una demanda (prohibició processal), però admetre documentació qualificada de confidencial (secret entre advocats), obtinguda de forma il·lícita.

3. Honoraris

3.1. Dades de l'activitat del Departament d'Honoraris durant el segon trimestre de l'any 2017

• Informes emesos: 283
• Minutes aprovades: 53,71%
• Minutes reduïdes: 46,29%

3.2. Apunt del trimestre: llibertat de pactes en matèria d'honoraris

Dins de les conferències que es van fer durant el Congrés de l’Advocacia de Barcelona, celebrat els dies 22 i 23 de juny d’aquest any, els companys Immaculada Barral Viñals i Carles Garcia Roqueta ens van oferir una que tenia per objecte tractar i incidir sobre el principi de la llibertat de pacte entre advocat i client en matèria d’honoraris professionals i les seves limitacions, entre les quals tenen una especial importància les derivades de la condició del client com a consumidor i quan aquest tingui aquesta consideració d’acord amb la normativa en matèria de defensa de consumidors i usuaris, com ara la Llei 22/2010, de 20 de juliol, del Codi de Consum de Catalunya o el RDL 1/2007, del Text Refós de la Llei General de Defensa de Consumidors i Usuaris.  Així, els ponents van fer una exposició de la normativa que regula la llibertat de pacte i quines són les obligacions de l’advocat de caràcter general i aquelles derivades de la normativa en matèria de consumidors i usuraris, fent menció especial al Codi de Consum de Catalunya i l’obligació d’informació al client-consumidor sobre els seus honoraris professionals, que en cap cas podran tenir la consideració d’abusius, recollint tota la informació que s’ha de facilitar al client en un pressupost o full d’encàrrec convenientment signat. A més, aquest pressupost hauria de tenir un contingut mínim, com ara les dades del prestador del servei que permetin la seva identificació i localització; el treball objecte de contractació; les despeses que es generaren durant l’encàrrec professional, incloent els honoraris d’altres professionals que puguin intervenir i fins i tot, l’import de les possibles costes i evidentment, els honoraris pactats.

També van exposar tot allò relatiu a l’aplicació dels criteris orientadors en matèria d’honoraris professionals quant a la seva aplicació supletòria respecte al pacte formalitzat entre advocat i client i sempre com a mecanisme o eina dels col·legis d’advocats per poder emetre, a requeriment judicial i exclusivament en incidents d’impugnació de taxació de costes o jura de comptes, l’informe preceptiu i no vinculat establert per l’article 246 LEC. Però en cap cas aquests criteris poden substituir al pacte d’honoraris ni establir-se la seva aplicació mitjançant la remissió en bloc fixada en el full d’encàrrec, donat que això suposaria l’incompliment per part de l’advocat del deure d’informació al client-consumidor sobre els seus honoraris o, com a mínim, aquesta circumstància de manca d’informació podria constituir una excepció plantejada en una reclamació judicial d’honoraris instada per part del lletrat envers el seu client al·legant, per exemple, un vici en el consentiment, la manca dels elements essencials del contracte i en qualsevol cas, incompliment de les obligacions del lletrat com a prestador de serveis jurídics en relació al client-consumidor.

4. Torn d'Ofici i Assistència al Detingut

4.1. Dades del Torn d'Ofici en el primer semestre del 2017

• 28.644 designes efectuades.
• 25.742 telefonemes per assistència al detingut.
• 106.370 trucades telefòniques entrants i ateses des del Torn d’Ofici.
• 3.407 advocats i advocades d’alta en el Torn d’Ofici a 30 de juny de 2017.
• 12.759.467,75 euros facturats entre l’1 de gener i el 30 de juny al Departament de Justícia per actuacions dels advocats i advocades de l’ICAB.
• 8,04: puntuació que els advocats del Torn d’Ofici de l’ICAB donen al fet de que l’advocat del TOAD contribueix a l’exercici del Dret a la Defensa.
• 3,76: puntuació que els advocats del Torn d’Ofici de l’ICAB donen a la remuneració rebuda.
• 8,91: puntuació que els ciutadans donen al servei de Torn d’Ofici i Justícia Gratuïta.

4.1. Apunt del trimestre: accés al Torn d'Ofici. Lliure accés versus qualitat del servei?

La taula de reflexió sobre l’accés al Torn d’Ofici que va tenir lloc en el marc del II Congrés de l’Advocacia de Barcelona va tenir com a ponent al company Joan Ramon Puig Pellicer, advocat i  degà del Il·lustre Col·legi d´Advocats de Figueres.

Es va abordar la relació entre el lliure accés per part dels Advocats al Servei de Torn d’Ofici i la qualitat que necessàriament s’ha de predicar de la prestació de l’esmentat Servei. El debat bascula, per tant, entre la compatibilitat d’ambdós requeriments i n’extreu conclusions tot analitzant la normativa vigent, la jurisprudència, i els drets i necessitats dels ciutadans.

El Servei Públic del Torn d´Ofici, amb el ciutadà com a eix, és concebut com un servei cabdal que ha de ser de qualitat, com a garantia de l'exercici d’un dels principals Drets Fonamentals que ens atorga la Constitució.

No obstant la importància d’aquest Servei Públic, es constata que la configuració legal de la prestació del mateix, en allò referent als requisits d’obligat compliment per accedir a la prestació per part dels advocats, ve marcada per la seva brevetat i pel seu caràcter obsolet.
Es detecten carències importants quant a la formació exigible, tant per accedir a la prestació del Servei com per a mantenir-se en el mateix, no requerint-se al nostre Ordenament Jurídic cap avaluació de la capacitació de caràcter periòdica, carència extensible a l’exercici de la professió en general, a diferència de la resta de països de l’entorn comunitari on s’exigeix acreditació anual de l’actualització de coneixements jurídics.

En aquest Sentit, la sentència 413/16, de 29 de gener, dictada per la Sala Tercera del Tribunal Suprem es pronuncia a favor de l’especialització i la formació que garanteixi la qualitat del servei, sent que si bé resol una problemàtica relativa als Procuradors, és extensible a l’Advocacia.

D’altra banda, s’apunten qüestions relatives a la possible mesurabilitat de la qualitat del Servei i s’apunta debat sobre si el control deontològic fora suficient mesura de control de la qualitat del servei o si atesa la major consciència per part del ciutadà dels seus drets com a consumidor caldria adoptar altre tipus de mesures.

LA RENÚNCIA I LA CLÀUSULA DE CONSCIENCIA EN L’AMBIT DEL TORN D’OFICI

També en el marc del II Congrés de l’Advocacia de Barcelona es va tractar de la renúncia a les designacions en l’àmbit de Torn d’Ofici, reflexió que va anar a càrrec de la ponent Olga Hernández de Paz, advocada i vocal de la Comissió del Torn d’Ofici de l’ICAB.

En primer lloc, s’ha d’indicar que un cop efectuada la designa del torn d’ofici l’advocat haurà de portar a terme les funcions d’assistència de forma real i efectiva. No obstant, tal com s’estableix a l’art. 18 del Reglament del Torn d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta, es preveuen una sèrie de causes taxades en virtut de les quals el lletrat/da designat pot formular renúncia expressa i motivada davant l’ICAB, a fi que la Comissió del Torn d’Ofici pugui acordar una resolució al respecte.  

Entre les diferents causes de renuncia previstes, trobem la renuncia per clàusula de consciència degudament raonada, a l’àmbit penal, regulada concretament a l’art. 18.4 d) del Reglament del Servei de Defensa d’Ofici i Assistència Jurídica Gratuïta de l’ICAB.
Així mateix, l’art. 31.2 de la Llei 1/86, de 10 de gener, d’Assistència Jurídica Gratuïta, regulador de les obligacions professionals, en el seu segon i tercer paràgraf preveu que “sólo en el orden penal podrán los abogados designados excusarse de la defensa. Para ello deberá concurrir un motivo personal y justo, que será apreciado por los Decanos de los Colegios. La excusa deberá formularse en el plazo de tres días desde la notificación de la designación y resolverse en el plazo de cinco días desde su presentación".

És important destacar que no s’ha de confondre la renúncia per clàusula de consciència amb el supòsit de renúncia per trencament de la relació de confiança regulat a l’art. 18.2 f) del Reglament del TOAD, segons el qual es preveu la possibilitat de canvi d’advocat quan concorri incompatibilitat amb l’assumpte o en la defensa de l’assumpte per haver-se trencat la relació de confiança entre l’advocat i el ciutadà, que comporti la impossibilitat de la defensa, circumstància que ha de quedar degudament acreditada.

En aquests dos supòsits taxats de renúncia ens trobem davant situacions diferents. Per una banda, la renúncia per trencament de la relació de confiança es basa en un conflicte de caràcter personal entre el lletrat i el client, existint una manca d’enteniment i de confiança entre ambdues parts que haurà de quedar suficientment acreditada perquè la Comissió del Torn d’Ofici pugui acceptar la mateixa i procedir al canvi d’advocat. Per altra banda, en canvi, a la renúncia per clàusula de consciència estem parlant de la excusa en la defensa del client designat per motius ètics.

En relació a renúncia per clàusula de consciència, podem dir que no existeix una postura unànime respecte a la acceptació o la denegació de la mateixa.

Per una banda, ens trobem la postura contrària a la seva acceptació, segons la qual un cop s’ha efectuat la designació pel Servei del TOAD i el lletrat/da, havent acceptat l’encàrrec, hagi tingut accés a l’atestat, no s’hauria d’admetre la renuncia per clàusula de consciència, atès que -si fos el cas- s’hauria de plantejar per part del professional des del moment de l’assignació de l’assumpte, i no quan ha pogut accedir a la informació que obra als autos. Així mateix, l’advocat no té per què compartir els principis i els fets que se li imputen al client, havent de vetllar pel compliment del principi de presumpció d’innocència, per lo que es considera que en el moment en que el lletrat/da formula renuncia per clàusula de consciència un cop ja ha accedit a la informació que obra a l’atestat, està pressuposant que el client és culpable.

Per altra banda, ens trobem la postura que defensa l’acceptació de la renuncia per clàusula de consciència, segons la qual s’entén que un cop valorats els motius i circumstàncies exposades en cada cas concret, s’haurà d’acordar de conformitat i procedir al canvi d’advocat plantejat a fi de garantir la millor defensa possible del client i evitar la seva indefensió. En aquest sentit, destacar l’Art. 7 de la Directiva 2016/2019, relativa a l’assistència jurídica gratuïta als sospitosos i acusats en processos penals i les persones en recerca en virtut d’un procediment d’ordre europea de detenció, que haurà de ser transposada el 25 de maig de 2019, el qual preveu el dret a sol·licitar la substitució del lletrat designat per causes excepcionals. Segons els defensors de l’acceptació de la renuncia per clàusula de consciència, en aquells casos en que l’advocat sol·licita un canvi de lletrat al·legant la impossibilitat d’assumir la defensa del client assignat per motius ètics i exposa de manera raonada els motius concrets en els quals es basa la mateixa, és procedent efectuar el canvi de professional a fi de garantir el dret de defensa del justiciable, per lo que no té sentit mantenir de forma obligatòria al lletrat que renuncia per clàusula de consciència en un encàrrec professional en el que el propi advocat és conscient que per motius ètics no podrà defensar al client amb totes les garanties i així ho manifesta.

En qualsevol dels casos, és la Comissió del Torn d’Ofici qui té la competència per valorar la concurrència de qualsevol causa de renuncia al·legada formalment pel lletrat designat pel Servei de Defensa d’Ofici, havent de dictar resolució motivada respecte a l’acceptació o denegació de la mateixa.  

5. Serveis d'Orientació Jurídica i Tramitació de Justícia Gratuïta

5.1. Dades del semestre

• 68 Punts d’orientació jurídica en el territori.
• 26.745 consultes de ciutadans en el semestre.
• 21.770  expedients pel reconeixement de justícia gratuïta tramitats per l’ICAB a petició del ciutadà.
• 34.180 expedients pel reconeixement del dret a la justícia gratuïta a l’àmbit penal.
• 8,5: Puntuació que el ciutadà dona a la informació facilitada pel SOJ.
• 8,58: Puntuació que el ciutadà dona a la facilitat en la tramitació de l’expedient pel reconeixement del dret.
• 8,91: Puntuació que el ciutadà dona a l’atenció rebuda a l’àmbit de Torn d’Ofici.

5.2. Apunt del trimestre: el retard en la resposta judicials i els drets dels ciutadans

La situació actual de l’Administració de Justícia i el retard en la resposta judicial va ser objecte d’anàlisi en altra de les taules de reflexió del II Congrés de l’Advocacia de Barcelona.

La ponent, la companya i advocada Mireia Montesinos va posar l’èmfasi en què aquest retard suposa una vulneració del que es preveu a l’art. 24 de la CE, posant especial accent en la problemàtica que afecta als jutjats del social i de l’ordre contenciós-administratiu.

L’actuació conjunta de tots nosaltres a través de la CRAJ ha de permetre visualitzar la protesta de l’advocacia davant aquesta situació de congestió dels òrgans judicials.

5.3. Apunt del trimestre: efectes del canvi d'advocat per advocat per lliure elecció

El ponent Miquel Puiggalí va  ser el ponent en  la taula de reflexió sobre  el canvi d’advocat de torn d’ofici per advocat de lliure elecció, supòsit en el que  s’entendrà que el ciutadà renuncia als beneficis reconeguts de justícia gratuïta.

Aquesta renúncia comporta l’obligació del client de fer front als honoraris de l’advocat inicialment designat per a la seva defensa, i l’obligació d’aquest de retornar les quantitats rebudes des del Torn d’Ofici, en el moment en que es faci efectiu aquell dret al cobrament dels seus honoraris.

Durant la ponència s’analitzen els canvis d’advocat fent ús del que disposa l’art. 27 (renúncia d’honoraris) i l’art. 28  (possibilitat de sol·licitar justícia gratuïta amb renúncia a la designació d’advocat del torn d’ofici) de la Llei 1/96, d’assistència jurídica gratuïta, i la conveniència de que  l’ús dels dos preceptes es clarifiqui mitjançant l’establiment  de criteris generals,  per tal d’evitar possibles situacions que no es corresponen amb la finalitat prevista a la norma, especialment quan es dona en el moment del canvi d’advocat.

6. Estrangeria

Durant el segon trimestre de 2017, el Servei d’atenció a l’Estranger, Immigrant i Refugiat, que l’ICAB presta amb l’Ajuntament de Barcelona i altres institucions, han estat ateses un total de 882 consultes. Al SOJ CIE les consultes ateses han estat  163.

6.3. Apunt del trimestre: l'Administració electrònica en l'àmbit de l'Estrangeria

En el marc del segon Congrés de l’Advocacia de Barcelona, celebrat els dies 22 i 23 de juny, el Sr. David Asunción, cap de servei de l’Oficina d’Estrangeria de Barcelona, va parlar sobre l’administració electrònica en l’àmbit de l’estrangeria. De la seva intervenció destaquem la informació següent:

El Punt d’Accés Comú de l’Administració General de l’Estat és el lloc d’entrada comú a la tramitació electrònica a l’àmbit de l’estrangeria. Des d’aquest Punt l’administrat és dirigit a la seu electrònica corresponent en funció del tràmit a realitzar.

Quan el tràmit no tingui un procediment electrònic normalitzat en la seu electrònica del Departament Ministerial competent, la presentació de la sol·licitud, escrit o documentació es podrà fer en el Registre Electrònic General de cada Administració, o en els registres electrònics d’altres Departaments ministerials, conforme a l’article 16.4 de la Llei 39/2015 del Procediment Comú de les Administracions Públiques.

Els problemes recurrents de la seu electrònica de la Secretaria d’Estat de les Administracions Públiques amb incidència negativa en els drets i interessos dels administrats van ser retrets per la coordinadora de la Comissió d’Estrangeria. Des de la Comissió d’Estrangeria s’han dut a terme diverses accions per trobar una solució a les disfuncions tècniques que dificulten la tramitació telemàtica dels procediments administratius d’estrangeria i a la falta de cites prèvies: la darrera actuació portada a terme ha estat la presentació d’una queixa en la Institució del Defensor del Poble i que ha estat admesa el 3 de juliol de 2017.   

Podeu trobar-ne més informació en el web de la Comissió d’Estrangeria.