Reial Decret Llei 20/2020, de 29 de maig, pel qual s'estableix l'ingrés mínim vital

Crea i regula l'Ingrés Mínim Vital (IMV) com a prestació dirigida a prevenir el risc de pobresa i exclusió social de les persones que visquin soles o integrades en una unitat de convivència, quan es trobin en una situació de vulnerabilitat per no tenir recursos econòmics suficients per a la cobertura de les seves necessitats bàsiques. Es configura com una prestació no contributiva de la Seguretat Social.

Determina els que poden sol·licitar la prestació: persones que tinguin entre 23 i 65 anys, o des dels 18 si el sol·licitant té menors a càrrec; portin, almenys, un any de residència legal a Espanya; hagin viscut de manera independent durant almenys 3 anys abans de la sol·licitud de l'ingrés mínim vital (en el cas de persones soles) -en el cas d'haver format una unitat de convivència, s'exigirà que la mateixa estigui constituïda, durant almenys l'any anterior a la presentació de la sol·licitud, de manera continuada-; haver sol·licitat les pensions i prestacions vigents a les que poguessin tenir dret, en els termes que es fixin reglamentàriament; i figurar inscrits com a demandants d'ocupació. Sobre aquests requisits es fixen circumstàncies flexibilitzadores en els casos de dones víctimes de violència de gènere o víctimes de tràfic d'éssers humans i explotació sexual.

Podran ser beneficiàries les persones que visquin soles o els integrants d'una unitat de convivència que, amb caràcter general, estarà formada per 2 o més persones que resideixin en el mateix habitatge i que estiguin unides entre si per consanguinitat o afinitat fins al segon grau, si bé s'estableixen excepcions (persones que sense tenir vincles familiars comparteixen habitatge per situació de necessitat).

Es regula també la figura del titular de la prestació, que seran les persones amb plena capacitat d'obrar que la sol·licitin i la percebin, en nom propi o en nom d'una unitat de convivència, assumint també, en aquest últim cas, la representació de la unitat de convivència.

En tot cas, el dret a la prestació es configura en funció de la situació de vulnerabilitat econòmica. Es considera que es dóna aquesta situació quan la mitjana mensual de el conjunt d'ingressos i rendes anuals computables de la persona beneficiària individual o del conjunt de membres de la unitat de convivència, corresponents a l'exercici anterior, sigui almenys 10 € inferior a el nivell de renda garantida per a cada supòsit previst, en funció de les característiques de la persona beneficiària individual o la unitat de convivència, i es requerirà a més que el seu patrimoni, exclòs l'habitatge habitual, sigui inferior als límits establerts en el Reial Decret llei.

L'accés a l'ajuda dependrà del nivell d'ingressos i del patrimoni de la persona que ho sol·liciti. A més dels ingressos, es comprovarà el patrimoni net del sol·licitant, restant els seus deutes, i sense tenir en compte l'habitatge habitual. El límit de patrimoni augmenta en funció del nombre de persones de la unitat de convivència. És de 16.614 € per a una persona que visqui sola i s'anirà incrementant per cada membre addicional fins a un màxim de 43.196 €.

El IMV és una prestació econòmica de periodicitat mensual que cobreix la diferència entre el conjunt d'ingressos que ha rebut la llar unipersonal o la unitat de convivència durant l'any anterior i la renda garantida determinada pel Reial Decret llei per a cada supòsit, que, per a l'exercici 2020, es dedueix d'aplicar l'escala establerta a l'annex I del Reial decret llei.

La renda garantida per a una llar unipersonal és l'equivalent a l 100% de l'import anual de les pensions no contributives de la Seguretat Social vigent en cada moment, dividit per 12. L'import de la renda garantida s'incrementa en funció de la composició de la unitat de convivència mitjançant l'aplicació d'unes escales d'increments.

L'IVM protegeix especialment a les llars monoparentals, establint un complement de monoparentalitat de el 22 % de la quantia mensual de la pensió no contributiva unipersonal. Així mateix, protegeix de manera més intensa a la infància, a l'establir escales d'equivalència per als menors superiors a les utilitzades habitualment en aquest tipus de prestacions.

Es regula el procediment per a la sol·licitud, l'inici de la tramitació i la resolució d'aquesta. L'INSS serà el competent per al reconeixement i control de la prestació, sense perjudici de la possibilitat de subscriure convenis i de les disposicions addicionals quarta i cinquena. La tramitació del procediment es realitzarà per mitjans telemàtics.

Es preveu el règim de compatibilitat de l'IMV amb l'ocupació. Es concedirà el IMV amb caràcter indefinit sempre que subsisteixin les causes que van motivar la seva concessió, determinant així mateix les causes de suspensió i extinció de el dret, les incompatibilitats i el reintegrament de les prestacions indegudes.

D'altra banda, es defineixen els conceptes de renda i de patrimoni que es tindran en compte per al còmput dels ingressos i de la situació patrimonial, a partir de la qual cosa es determinarà el dret a la prestació de l'IMV.

En el còmput d'ingressos queden expressament excloses les prestacions autonòmiques concedides en concepte de rendes mínimes. Per això, l'IMV es configura com una prestació «sòl» que es fa compatible amb les prestacions autonòmiques que les comunitats autònomes, en l'exercici de les seves competències estatutàries, puguin concedir en concepte de rendes mínimes, tant en termes de cobertura com de generositat .

S'estableix un règim d'obligacions i d'infraccions i sancions. Quan les infraccions donessin lloc a l'extinció de el dret, la sanció consistirà en el deure d'ingressar 6 mensualitats de la prestació.

• https://www.boe.es/diario_boe/txt.php?id=BOE-A-2020-5493

[LLEIS APROVADES CORTS GENERALS]