DIGICAB ARTICLES: 'La justícia europea delimita la responsabilitat dels prestadors de serveis a Internet en les infraccions de propietat intel·lectual'. Per Santiago Nadal, advocat

La Directiva 2008/48 sobre Drets de Propietat Intel·lectual permet el titular de la Propietat Intel·lectual d'una Obra, per exemple una pel·lícula, exigir la cooperació de l'operador de la plataforma, per exemple YOUTUBE, per descobrir a l'infractor e impedir la infracció. Així, pot requerir que li doni el nom i "direcció" de l'infractor.

Què vol dir "direcció"? Per GOOGLE i YOUTUBE, estrictament l'adreça postal. Per a la demandant CONSTANTIN FILM, bastanta informació més.

Pel·lícules compartides a YOUTUBE

Al 2013 i 2014, les pel·lícules Parker i Scary Movie 5 van ser pujades a YOUTUBE, sense el consentiment de CONSTANTIN FILM, titular del dret d'explotació de la Propietat Intel·lectual d'aquestes obres a Alemanya.

CONSTANTIN FILM va sol·licitar a YOUTUBE i la seva matriu GOOGLE que li donessin dades dels usuaris que havien "penjat" les pel·lícules. Aquelles es van negar a facilitar l'adreça de correu electrònic, número de telèfon i adreça IP, que es va usar per pujar els fitxers.

Quina informació ha de donar el prestador de serveis d'Internet al titular de la Propietat Intel·lectual?

CONSTANTIN FILM va presentar Demanda contra les dues companyies americanes, que va acabar en Recurs de Cassació davant el Tribunal Suprem Federal d'Alemanya. Aquest va plantejar al TJUE la qüestió prejudicial que resumeixo:

1.- ¿En el concepte d'adreces de productors, fabricants, distribuïdors, subministradors i altres posseïdors ... (del) Art. 8, Ap. 2, (a) de la Directiva 2004/48, estan compresos: (a) les adreces de correu electrònic dels usuaris dels serveis, (b) els seus números de telèfon, i (c) les adreces IP usades per a la càrrega il·lícita d'arxius?

La discussió es centrava en l'extensió del concepte "direcció", que apareix a la Directiva 2004/48 sobre Drets de Propietat Intel·lectual. Aquesta permet als jutges nacionals ordenar que es facilitin dades sobre l'origen i xarxes de distribució de les mercaderies o serveis que infringeixen un dret de propietat intel·lectual. Entre ells, figura la "direcció" de l'infractor.

La solució del litigi depenia de la resposta que es donés a la pregunta de si e-mail, telèfon i adreça IP estan compreses en el concepte de "direcció", en el sentit de la Directiva 2004/48 sobre Drets de Propietat Intel·lectual. La Sentència de l'TJUE declara que el sentit habitual del terme direcció només es refereix a l'adreça postal: domicili o residència.

Posició de el Tribunal de Justícia de la Unió Europea

El Tribunal de Justícia declara que, en el context de pujada d'una pel·lícula a una plataforma de vídeos en línia, sense consentiment del titular de Dret d'Autor, la Directiva 2004/48 no obliga els jutges a ordenar a l'operador de la plataforma que proporcioni la direcció de correu electrònic, el telèfon ni l'adreça IP de l'usuari que hagi pujat la pel·lícula.

Què vol dir informar de la "direcció" de l'infractor de la Propietat Intel·lectual?

La Directiva preveu que es facilitin la "direcció" de la persona que infringeixi un dret de propietat intel·lectual, però només es refereix a l'adreça postal:

• Quan es fa servir una paraula, sense més precisions, com en la Directiva 2004/48 sobre Drets de Propietat Intel·lectual, s'ha d'entendre que no comprèn més que el terme en sentit estricte.

• L'Art. 8, Ap. 2, (a), de la Directiva 2004/48 no conté cap indici que suggereixi que la paraula "direcció" s'hagi d'estendre a adreça de correu electrònic, número de telèfon o adreça IP de la persona que es tracti.

• Altres normes de la Unió que es refereixen a l'adreça de correu electrònic o a l'adreça IP no usen el terme "direcció", per designar-les.

Segons el Tribunal de Justícia, aquesta interpretació es conforme amb la finalitat perseguida per la Directiva 2004/48, relativa al dret de titular de la Propietat Intel·lectual a obtenir informació. Tenint en compte l'harmonització mínima relativa al respecte dels drets de propietat intel·lectual, aquesta harmonització es limita a qüestions concretes.

El necessari respecte de tots els drets fonamentals en joc

D'altra banda, aquesta Directiva s'ha d'entendre que concilia el respecte de diferents Drets Fonamentals de la UE: el dret d'informació dels titulars de la propietat intel·lectual i el dret a la protecció de les dades personals dels usuaris.

El Tribunal de Justícia conclou que el concepte de "direcció", que figura a la Directiva 2004/48 no comprèn, en relació amb un usuari que posa en línia arxius infringint un Propietat Intel·lectual, la seva adreça de correu electrònic, número de telèfon, ni adreça IP usada per pujar aquests arxius.

No obstant això, el Tribunal de Justícia precisa que els Estats Membres tenen la facultat de concedir als titulars de Propietat Intel·lectual el dret a una informació més àmplia, a condició que garanteixin un just equilibri entre els drets fonamentals de què es tracti i el respecte a el principi de proporcionalitat.

COMENTARI

La Sentència TJUE de 9 Juliol 2020 és interessant, perquè limita la responsabilitat dels Proveïdors de Servei a Internet.

En aquests últims anys, el Tribunal de Justícia ha establert la responsabilitat dels prestadors de serveis per Internet, en casos d'infracció de Propietat Intel·lectual a través seu. O si més no, la seva obligació de col·laborar en la lluita contra les infraccions a la xarxa. Així, entre d'altres, STJUE 27 març 2014 (Telekabel Wien / Constatin Film), 18 setembre 2016 (GS Mitjana / Sanoma) o 5 Setembre 2016 (Mc Fadden / Sony). La recent STJUE de 3 octubre 2019 (Glawischnig-Piesczek / Facebook) estén aquesta obligació a nivell mundial.

Aquesta responsabilitat i obligació de col·laborar amb el titular dels Drets d'Autor, ha estat reconeguda, també, en la tan injustament criticada Directiva 2019/790 de 17 abr 2019 sobre Drets d'Autor al Mercat Únic Digital.

Doncs bé, la recent Sentència TJUE 9 juliol 2020 trenca aquesta tendència expansiva de la responsabilitat dels prestadors de serveis a Internet. En el cas concret, ha limitat la seva responsabilitat al lliurament a titular de la Propietat Intel·lectual, de la estricta adreça postal de l'infractor.

La Sentència també és interessant, perquè torna a posar l'accent en el necessari equilibri entre els Drets Fonamentals implicats, en aquests casos: Dret a la propietat intel·lectual, Llibertat d'Empresa i Dret a la Intimitat i a la Llibertat d'Expressió; i el també necessari respecte a el principi de proporcionalitat.