Aquesta pàgina requereix tenir activat el javascript per a funcionar correctament
Notícies

Tens un correu electrònic

26/06/2020
Per Luis Batlló Buxó-Dulce. Advocat ICAB
Tens un correu electrònic

Quan volem interposar un recurs contra una resolució judicial, vam pensar en primer lloc en l'argument. La qüestió de fons és l’essencial, però no és la problemàtica. La complicació, que eternitza a la justícia, rau en el viatge que posteriorment realitza aquest argument. Quanta solemnitat només per demanar alguna cosa!

Primer ho haurem d'enclaustrar en un escrit amb múltiples anacronismes, encapçalat per un desig que sigui procedent el millor dret, suplicant després un petitum i acomiadant respectuosament, el que en realitat ja hauria de suposar-se.

En aquest recurs l'anomenem "de reforma" per distingir-ho del d’"apel·lació" o del de "queixa" o del de "reposició", encara que tots els recursos tenen el mateix objectiu, és a dir, que ens donin la raó que ens han tret .

Un cop degudament enclaustrat, el recurs viatjarà per mitjà del Procurador dels Tribunals (representant causídic) al Jutjat, qui - quan el rebi - emetrà una diligència de Constància o de Recepció per mitjà del Lletrat de l'Administració de Justícia, per tal de proveir- , amb el seu corresponent segell d'entrada, emetent després una diligència d'ordenació o bé una Providència, per traslladar el mateix a les altres parts a l'objecte que, mitjançant idèntic procediment, utilitzin el seu argument per desbancar el nostre i que el jutge, per mitjà d'Acte, resolgui el que consideri més ajustat al dret.

Una cosa semblant passa quan l'Administració de Justícia demana una informació o realitza una crida judicial, ja que per a això hi ha les notificacions, els emplaçaments, les citacions, els requeriments, els manaments o els oficis, que són varis camins amb el seu propi recorregut, que redunden en els seus noms i aconsegueixen confondre, i moltes vegades fins i tot espantar, al justiciable.

Tot això conviu coetàniament amb el simple i pla correu electrònic, amb la signatura electrònica i amb els sistemes de videoconferència, que s'utilitzen en el sector privat sense major complexitat i fins i tot en altres àmbits de el sector públic.

Podria argumentar-se (a favor de la ampul·lositat ritual i de la varietat de noms per denominar a una mateixa cosa) una possible vulneració de la fe pública judicial i / o la necessària salvaguarda de les garanties processals ..., però la realitat és que, per a la immensa majoria dels supòsits, el principi de contradicció (que és la base de qualsevol plet) podria respectar i alhora agilitar mitjançant un senzill mecanisme, que consisteix en que els lletrats de les parts facilitessin la seva adreça de correu electrònic al Jutjat, al principi del procediment, com passa (o hauria de passar) ara en la jurisdicció penal amb motiu de la COVID-19. Lògicament, el Jutjat haurà també proveir a l'advocat d'una adreça de correu, el que està començant a succeir molt tímidament. Recordem que el Hotmail es va començar a utilitzar el 1996 i Google va oferir el Gmail al 2004.

Això, a més, ens evitaria haver de dependre de plataformes com LEXNET, que no funcionen en totes les CCAA (ja que algunes tenen la seva plataforma pròpia) ni en totes les jurisdiccions.

Però ha de ser que l'Administració de Justícia té encara alguns professionals ancorats al segle XIX, enamorats de les punyetes, i també molt punyeters (dit sigui amb animus iocandi) que no estan disposats a evolucionar, com en altres administracions (Hisenda, Sanitat,... ) on l'ordinador ha vençut el paper.

Es tracta simplement de tenir una adreça de correu electrònic.

Contactes

    Mallorca, 283
    0837 Barcelona , Barcelona - España

    T. 93 496 18 80 - EXT. 5705 T. 93 601 12 12 E. digicab@icab.cat