Comunicat de la Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets Humans de l'ICAB

20 de juny, Dia Mundial de les Persones Refugiades.

Des de la Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets Humans de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona volem compartir la nostra màxima preocupació davant la situació en la qual es troben 70 milions de persones a tot el món. Al rumb que s'està imposant a nivell global per a tractar de donar per finalitzada la major crisi humanitària viscuda en el que portem de segle, hem de sumar-li desgraciadament la situació greu i extrema de seguretat sanitària a la qual s'enfronten en l'actualitat les persones refugiades, a causa de la pandèmia mundial del COVID-19, que ha provocat milions d'infectats  amb la consegüent necessitat mundial d'assistència i de material per a la població mundial, amb resultats devastadors de més de 200.000 morts i el triple d'infectats en l'àmbit global.

Sabent la màxima vulnerabilitat en la qual es troba la població refugiada que mal conviu en condicions insalubres i inhumanes en camps no aptes per a condicions sanitàries per a la prevenció de la pandèmia, provocant un número desconegut incert però real d'infectats, per la falta de proves test i màscares per a aquesta població. La pandèmia ha provocat que tant la Unió Europea (UE) com els estats hagin desatès el dramàtic escenari dels refugiats al món, oblidant les condicions infrahumanes en què viuen en els camps de refugiats provocat per la falta de mitjans que els països segurs no proporcionen als refugiats en les condicions bàsiques de protecció.

Hem de recordar que l'asil no és un privilegi, sinó un dret contingut en la normativa internacional, en la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951 i el seu Protocol de 1967. La condició de refugiat comporta no sols drets, sinó obligacions, i no és voluntat de les persones el mobilitzar-se a un altre tercer estat, sinó una necessitat suprema pel perill del qual vénen fugint dels llocs en conflicte, buscant un lloc on prevalgui més la integritat de la vida, i la seguretat de les persones. Que el desenvolupament econòmic dels immigrants econòmics en aquesta fugida en salvaguarda d'allò més important que té l'ésser humà.

Apel·lem en aquesta època de pandèmia a la major implicació dels estats i dels organismes internacionals a actuar davant la greu situació viscuda en què es troben les persones refugiades al món.

La vulneració dels drets bàsics com la vida i la salut posen en perill la protecció dels mateixos a la qual obliguen als estats, segons els tractats internacionals i en la pròpia Convenció Universal dels Drets Humans. No podem romandre impassibles davant la flagrant vulneració dels estats considerats segurs dins de la Societat Internacional.

Tinguem present que molt previsiblement s'aproxima una crisi econòmica mundial derivada de la pandèmia i aquesta afectarà directament la població refugiada, per la qual cosa per fer front a la mateixa s'han de tenir en compte els recursos que han de ser proporcionats sobre la base de la seva condició i atendre la protecció a la qual obliguen els tractats.

Es preveu que, segons ACNUR, no minvarà el flux de persones refugiades i immigrants que fugen dels seus països per la situació greu de seguretat i conflictes bèl·lics i per altres elements de faltes de mitjans bàsics de desproveïment, com és el cas de Veneçuela.  Pel que tant els estats de la UE, estats segurs, i pròpiament Espanya com un dels estendards dels considerats països mundials de protecció dels drets humans, tenen envers la població refugiada l'obligació de complir amb les obligacions tant de les normes internacionals com de la mateixa UE. Acords realitzats amb Turquia, Líbia, el Marroc o els països del Sahel han servit a aquest objectiu: fer més difícil per a refugiats/as i migrants arribar a Europa. Encara que fos increïble fa només uns anys, en lloc de posar tots els mitjans possibles per evitar més morts al Mediterrani, amb més de 2.200 persones mortes o desaparegudes en l'últim any, s'ha optat per dificultar fins a l'extrem les tasques de salvament marítim, invisibilitzant i deshumanitzant a les persones refugiades i la dramàtica situació per la que passen.

A Espanya només una de cada quatre persones aconsegueix protecció internacional, malgrat que la situació mundial fa que el nombre de persones que busquen refugi continuï augmentant, mentre que les vies legals i segures no sols no s'habiliten, sinó que es dificulten cada dia més. De tot just quatre anys el nombre de sol·licituds arribades al nostre país gairebé s'ha triplicat, la qual cosa provoca que el nombre de persones que estan a l'espera de la seva sol·licitud de protecció internacional i que vulnera greument els drets més bàsics de protecció com ara el dret a la vida, a la integritat que proclama la declaració Universal dels Drets Humans. Expressem  la nostra confiança en l'oportunitat que representa el nou Pacte sobre l'Asil i la Migració Europeu. Una oportunitat perquè la UE i els seus estats membres redirigeixin la seva política d'asil i migració basada en els drets humans i en els deures de fer complir els mateixos dels estats.

Davant aquesta situació, des de la  Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets Humans de l'Il·lustre Col·legi de l'Advocacia de Barcelona  fem una crida a la responsabilitat a tots els actors internacionals, institucionals i socials i a la pròpia ciutadania perquè no apartem la mirada d'aquesta greu situació que provoca que milions de persones al món es trobin en greu perill per la seva condició de refugiat, encara estant a recapte de la protecció del conflicte bèl·lic i raó de posada de protecció i que per falta d'humanització de la situació està generant indiferència en la població mundial quan no odi. És urgent posar fi a aquesta crisi de drets i aquesta greu situació i exigir fer complir l'obligació no sols dels drets dels refugiats en aquests drets, sinó en la proporció i obligació de la cerca de la Justícia Penal Internacional com a punt de partida en el rescabalament d'aquestes víctimes i compliment d'aquests drets també innats en la seva condició.

Barcelona, 20/06/2020
Comissió de Justícia Penal Internacional i Drets Humans de l'ICAB