NOTA DE PREMSA: La Secció de Dret de Família de l’ICAB reclama un canvi en la legislació sobre maternitat subrogada

Barcelona 15/5/2015. La Secció de Dret de Família del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) ha reclamat la necessitat de modificar l’actual Llei que regula la maternitat subrogada a Espanya, i que prohibeix aquesta pràctica en aquest territori, perquè hi ha espanyols que marxen a altres països on sí està permès i després sorgeix la problemàtica al registre civil en el moment de fer la inscripció del nadó.

Aquesta petició s’ha fet en el marc de la roda de premsa celebrada, aquest matí, a la seu de l’ICAB amb motiu del ‘Dia internacional de la Família’ –que es commemora cada 15 de maig- i que ha comptat amb la participació de Carme Adell, diputada de la Junta de Govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i responsable de la Secció de dret matrimonial i família; de Núria Alba, vicepresidenta de la Secció de dret matrimonial i família del Col·legi; i de Jaume Ametlla, també membre d’aquesta Secció.

Precisament els tres ponents han coincidit en la necessitat que el Ministeri de Justícia faci efectiu el seu compromís de modificar la Llei per tal d’evitar la conflictivitat que es deriva de la maternitat subrogada realitzada fora d’Espanya. Actualment i arran de la sentència condemnatòria de França, l’Estat ha dictat una instrucció que permet dur a terme la inscripció al registre civil, “però cal una norma clara d’actuació a Espanya perquè és un fenomen que pot anar a l’alça en els propers anys”, ha explicat Núria Alba.

Alba ha afegit: “Si bé a Espanya la maternitat subrogada no està permesa, a Califòrnia i a Ucraïna és possible dur-la a terme, fet que provoca una problemàtica quan les parelles intenten inscriure al seu fill al registre civil espanyol”.

SEPARACIONS I DIVORCIS
Si bé amb la crisi econòmica els advocats de família van detectar un estancament en el nombre de separacions i de divorcis, des del 2013 ja hi ha una tendència a l’alça. De fet, segons les darreres dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), relatives al 2013, indiquen que Catalunya és una de les comunitats autònomes amb més nul•litats, separacions i divorcis (18.584), seguida d’Andalusia (17.477), Madrid (13.913) i la Comunitat Valenciana (12.060).  Dins de Catalunya, Barcelona lidera les xifres en aquest àmbit (13.847) per sobre de Girona (1.734), Lleida (1.006) i Tarragona (1.997).
Els advocats de Barcelona també ratifiquen que cada cop hi ha més divorcis entre parelles del mateix sexe. A Espanya hi ha hagut un total de 461 divorcis, dels quals de mutu acord se n’han fet 274  (dones) i 187 (homes).  Mentre que han recorregut al contenciós 81 casos, dels quals 47 corresponen a homes i 34 a dones.

Fruit de les separacions i divorcis sorgeixen altres situacions que cal regular en l’àmbit de família: la custòdia compartida, les pensions alimentàries dels fills o el règim de visites dels avis vers els nets.

Davant les noves realitats socials, “els ciutadans han d’assessorar-se per un advocat de família, que és el professional que té un coneixement específic de la normativa d’aquest àmbit i que pot ajudar a resoldre un conflicte amb les millors garanties, doncs, cal tenir en compte que les conseqüències d’un procediment de família són per a tota la vida”, ha explicat Adell. I ha afegit: “Al Col•legi de l’Advocacia de Barcelona som ja 1.330 lletrats els que formen part de la Secció de Família. A més l’ICAB compta amb un centre de formació i documentació adient per fer la formació especialitzada en dret de família i amb una Escola de Pràctica Jurídica que tot just ara compleix 50 anys i que ajuda al coneixement específic de la matèria per a l’advocat”.

CUSTÒDIA COMPARTIDA
Hi hagut un augment de les custòdies compartides en els darrers anys en part per la creixent presència dels pares en les vides dels fills i en part pel canvi legislatiu que promou aquesta fórmula. Tot i així, encara és preocupant que la ciutadania no té una idea clara del que significa la “custòdia dels fills” (la guarda dels fills) i quan aquesta és compartida; i jutges, advocats, fiscals hauran de fer una més i millor pedagogia sobre aquesta qüestió que comportaria una rebaixa de tensions entre els progenitors al moment de la Separació.

Les guardes compartides són un fenomen creixent a nivell de l'Estat espanyol i a nivell de Catalunya. Segons les darreres dades de l'INE a l'any  2013 de Separacions i Divorcis amb fills hi ha unes 43.364 a l'Estat, de les quals 9.496 corresponen a Catalunya; i de guarda compartida en son 9.497, de les quals unes 2.855 son a Catalunya. Per exemple, a l'any 2007 entre les Separacions i Divorcis amb fills (uns 64.482 són a l’Estat, de les quals 13.060 corresponen a Catalunya); mentre que en 6.958 ocasions es va establir la guarda compartida (1.535 a Catalunya). Tanmateix, la Secció de Família de l’ICAB també ha alertat que el temps d’espera per obtenir una sentència sobre custòdia compartida pot arribar a ser en alguns casos de fins a un any en la primera instància i de dos anys en la segona instància; de manera que per resoldre aquests conflictes de mitjana es pot arribar a trigar 3 anys en processos contenciosos.

Per aquest motiu, Ametlla ha fet una crida perquè les famílies que volen separar-se de mutu acord optin per la mediació. Així fa una crida a les institucions per fomentar la Mediació, doncs el nombre de Mediacions iniciades al 2014 (3.572) és lleugerament superior a les del 20111 (3.487) i en el 2013 (3.097) per tenir dues referències. De les Mediacions iniciades al 2014, van finalitzar 947 i van acabar amb acord 474. La Mediació com a mètode alternatiu de resolució de conflictes, comporta que el mediador o part neutral del conflicte posarà les bases perquè les parts arribin a un acord per elles mateixes. En el decurs de les Mediacions, el professional pot treballar amb la part més humana i emocional de les diferències que hi ha entre les parts. De manera que, si s'arriba a un acord, l’estalvi temporal, però sobretot emocional –tant per als pares com per als fills- pot ser decisiu en el seu futur.