NOTA DE PRENSA: L’ICAB s’adhereix al manifest de rebuig a la reforma del Codi penal 'No hi ha dret. Per un Codi penal de tots'

Barcelona 5/3/2015. El Col•legi d’Advocats de Barcelona (ICAB) s’ha adherit al manifest de rebuig de la reforma del Codi penal titulat ‘No hi ha dret. Per un codi penal de tots”. El text, presentat a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, ha comptat amb la participació en una taula rodona del degà dels advocats de Barcelona, Oriol Rusca, del degà de la facultat de dret de la UB, Enoch Albertí, del catedràtic de dret penal de la UB, Joan Josep Queralt, del portaveu de l’associació Jutges per la Democràcia, Josep Antoni Rodríguez. La taula ha estat moderada pel catedràtic Acr. de Dret penal, Víctor Gómez.  

Tots els ponents han coincidit en que és totalment innecessària la reforma del Codi penal tenint em compte el baix índex de delinqüència a Espanya en comparació amb d’altres països, com per exemple Bèlgica o Alemanya. Justament la situació és la inversa, ja que els índex de  delinqüència han baixat en els darrers 11 anys. “Els únics delictes que han augmentat són els delictes d’estafa i robatori amb força, la resta de delictes han disminuït”, ha explicat el degà  del Col•legi d’Advocats de Barcelona però ha afegit que “en aquest fet no justifica un canvi que comporta una restricció de les llibertats de les persones i un enduriment de les penes, ja que moltes faltes passen a ser delictes”.  

En aquest sentit, Rusca ha qualificat de “molt greu” que es pretengui aparentar que s’estan suprimint les faltes que fins ara regula el Codi penal vigent, quan la realitat és que moltes d’elles passen a configurar-se com a delictes lleus o com a infraccions administratives incorporades al projecte de Llei orgànica de protecció de la seguretat ciutadana. La primera decisió legislativa comportarà, com a conseqüència, penes més greus per a determinades conductes regulades fins ara; la segona portarà a sancions administratives d’import econòmic molt greu.

Durant aquest acte també s’ha alertat que la reforma del Codi penal no és menor, ja que modifica 250 articles del text actual, més d’una tercera part, i que comporta un enduriment de la resposta penal sense que existeixi cap estudi previ que justifiqui aquesta reforma. 

Així doncs, hi ha hagut un clam unànime de tots els ponents en considerar un error la introducció de la “pena de presó permanent revisable”, perquè a Espanya la durada de les penes pot arribar fins als 40 anys efectius d’estada a presó, període que està per sobre dels canons europeus. Aquest enduriment de les penes no determina una major seguretat alhora de viure en una societat  democràtica. I per això s’ha rebutjat que en un estat democràtic el dret penal es converteixi en un element d’exclusió social, sancionador de la pobresa  i de control indeterminat de la ciutadania en mans d’uns pocs. 

El degà del Col•legi d’Advocats de Barcelona també ha denunciat que l’aprovació d’aquest nou Codi penal comporta una nova manca de seguretat jurídica per als ciutadans en moltes de les conductes que regula, com a conseqüència de la descripció i utilització d’expressions ambigües o indeterminades en moltes de les figures penals que es tipifiquen. A més, Rusca també ha criticat que la legislació actual s’està traduint en la creació d’una xarxa normativa (reforma del codi penal, la llei de seguretat ciutadana i del pacte gihadista) que limita les llibertats dels ciutadans. 

El manifest també denuncia que una reforma tant important com és la del Codi penal hagi tingut un procés parlamentari llarg i que no s’hagi utilitzat per escoltar amb la deguda atenció les opinions d’institucions com el Consejo General del Poder Judicial, El Consell d’Estat, del Consell Fiscal i dels diferents grups parlamentaris. Fet que ha conduit la reforma del Codi penal  a una reforma a mida del Govern, aprofitant la seva majoria parlamentària i desaprofitant així l’oportunitat de fer una reforma de consens. 

La presentació d’aquest manifest s’ha celebrat de forma simultània a gran part de les Facultats de Dret de les universitats espanyoles.