NOTA DE PREMSA: Les seccions de Dret Esportiu i Infància de l’ICAB consideren que s’ha de ''lluitar'' contra el match-fixing, el dopatge i la violència a l’esport

Barcelona, 6 d’abril de 2017. Les Seccions de Dret Esportiu i Dret de la Infància del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona consideren que s’ha de “lluitar” contra  el match-fixing, el dopatge i la violència a l’esport arran de les notícies dels darrers dies publicades en xarxes socials i mitjans de comunicació. Davant aquesta situació, el president de la secció de Dret Esportiu de l’ICAB, Víctor Rodrigo considera que el match-fixing, el dopatge i la violència són tres dels grans problemes a eradicar al món de l’esport amateur i professional.

La secció de Dret Esportiu de l’ICAB destaca que aquest cap de setmana han saltat les alarmes per un possible cas de match-fixing al partit disputat pel FCBarcelona B contra l’Eldense, en què presumptament l’equip d’Elda es va deixar guanyar per un clar 12-0 a favor dels barcelonins. En aquest sentit, hem d’advertir que les dades mostren l’enorme volum monetari que mouen les empreses dedicades a les apostes esportives i els efectes que poden tenir en la manipulació de les competicions (tant als esports tradicionals, com el futbol; o bé innovadors, com els e-Sports);  així per exemple, en una indústria com la de l’esport amb un valor estimat de 145.000 milions de dòlars a l’any 2015, la FIFA creu que el crim organitzat va obtindre uns beneficis d’aproximadament 15.000 milions de dòlars l’any amb la compra de partits; quan el mercat il·legal de les apostes és aproximadament nou vegades major que el mercat legal. Són moltes les organitzacions esportives que lluiten activament contra el match-fixing, per exemple LaLiga o la UEFA tenen els seus propis departaments d’integritat per combatre la manipulació de les competicions.   

El dopatge és altre de les grans preocupacions actuals. Són molts els esportistes, professionals i amateurs, que utilitzen substàncies il·legals per assolir els seus objectius; per exemple el ciclista americà Lance Armstrong va ser sancionat per dopatge i desposseït dels set Tours que havia guanyat a França. Aquest dilluns, l’Agència Mundial Antidopatge (WADA) ha fet públic el seu informe sobre les violacions de les regles anti-doping durant l’any 2015, en el qual destaca que d’un total de 229.412 mostres analitzades pels laboratoris acreditats per la WADA, 2.522 mostres van ser catalogades “d’Adverse Analytical Finding”, és a dir, casos que comporten una sanció. La secció de Dret Esportiu de l’ICAB adverteix que “un dels pilars fonamentals en la lluita contra el dopatge és l’educació dels esportistes, com també indica l’Olivier Niggli, director General de la WADA, “(...) further to our efforts to detect and deter doping, the 2015 ADRVs Report reminds us of the importance that preventative education strategies play in the fight against doping,” (més enllà del nostres esforços per detectar i prevenir el dopatge, l’Informe de l’ ADRVs 2015 ens recorda la importància de les estratègies d'educació preventiva en la lluita contra el dopatge).

La violència és un altre gran problema a tractar. La secció de dret Esportiu de l’ICAB considera que els pares i mares, juntament amb les entitats esportives, juguen un paper fonamental en l’educació tant dels joves esportistes com del seu entorn esportiu, és a dir, els aficionats, els propis pares i mares, els entrenadors, els àrbitres, staff tècnic, directives, periodistes, etc. i tots aquests “actors globals esportius” han de ser conscients que els valors de la pràctica esportiva són essencials en la formació i creixement humà, on tant important és la competitivitat com el respecte al Fair Play. Per exemple, els últims dies, a nivell local, han sigut protagonistes d’un trist espectacle alguns pares de nens que juguen en equips infantils dels clubs mallorquins de futbol Alaró i Collerense, que al final del partit es van agredir mútuament a la vista dels seus propis fills; o bé, a nivell internacional, els injustificables actes vandàlics dels temibles hooligans russos portats a terme durant l’última Eurocopa de França.

Davant d’aquest panorama, és cert que les institucions tenen molt a dir i per això han adoptat importants mesures per eradicar la violència de l’esport, com per exemple mitjançant la clausura dels estadis, la suspensió dels jugadors, la sanció als propis equips, etc. però és igual de cert, destaca el president de la Secció de dret esportiu de l’ICAB que “tots hem de prendre consciència que a l’esport no tot s’hi val”.

Respecte a aquest últim punt, el president de la secció de Dret de la Infància i Adolescència de l’ICAB, Xavier Puigdollers, alerta que pel bé de l’educació dels infants no es poden tolerar els insults, amenaces i discussions constants entre pares o bé dels pares contra els àrbitres de futbol o de qualsevol altre esport i alerta que en molts casos és la mateixa família la que s’excedeix en les exigències que es demanen als fills i filles en activitats extraescolars, actes que haurien de ser considerats com a temps d’oci i de desconnexió i no una altra assignatura més del currículum de l’estudiant. I sentencia: "L'esport escolar no pot repetir els esquemes dels clubs esportius. Ha de ser educatiu pels infants i adolescents que hi participen. Ha d'educar en els valors de l'esforç, la solidaritat, la perseverança, el saber guanyar i saber perdre, la inclusió de les diferències, etc. La finalitat no ha de ser únicament el triomf, ha de procurar l'entreteniment i la participació". Per aquest motiu considera perillós l’actitud dels pares que han estat protagonistes dels incidents anteriorment citats ja que el seu comportament pot generar, a mitjà i llarg termini, estrés i patiment als nens i nenes, que en molts casos acabaran cansats de competir però que no podran deixar de fer-ho per la pressió del pare, mare o de l’entrenador.