CONVOCATÒRIA: L’ICAB ret homenatge a Montserrat Avilés, reconeguda advocada laboralista i primera dona en formar part d’una junta de Govern d’aquesta Corporació

Barcelona, 19 de setembre de 2017. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) retrà homenatge demà dimecres, 20 de setembre, a les 19.30h, a l’advocada laboralista Montserrat Avilés. 

Avilés va ser elegida l’any 1962 com a diputada de la junta de Govern del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona. Aquest fet la va convertir en la primera dona advocada que va formar part d’una Junta de Govern de l’ICAB, en aquest cas sota el mandat del degà Roda i Ventura. La carrera professional d’Avilés s’ha caracteritzat per la defensa dels interessos laborals dels assalariats i ha estat molt vinculada a la història de Comissions Obreres.  

L’acte estarà presidit per la degana de l’ICAB, Maria Eugènia Gay, i per l’alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena.

També hi participaran Javier Pacheco, secretari General de CCOO de Catalunya; Dolors Llobet, secretària d'Afiliació, Estudis i Coordinació dels Òrgans de Direcció de CCOO de Catalunya; Cristina Torre, secretària d'Acció Sindical de CCOO de Catalunya; Jonathan Gallego, director del Gabinet Tècnic Jurídic de CCOO de Catalunya, entre altres autoritats.

CV Montserrat Avilés (1936-2017).

Va néixer a Barcelona. 

Llicenciada en dret per la Universitat de Barcelona. Es va col·legiar el 1959 al Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB). Filla de l'advocat Gabriel Avilés, va iniciar al la seva carrera professional en aquest despatx. Posteriorment va obrir despatx amb el seu marit, Albert Fina.

Es va afiliar al FLP, precedent del Front Obrer de Catalunya, i va participar en activitats com la campanya de boicot a La Vanguardia per l'assumpte Galinsoga, en la campanya contra la tortura i maltractaments de la policia.

Va entrar a formar part de la Junta de Govern l'any 1962, en la candidatura de Frederic Roda i Ventura (1963-67) i sota el seu mandat la Corporació va vetllar especialment pels problemes dels ciutadans, els represaliats, els detinguts, els presos polítics o els condemnats a mort.

Montserrat Avilès va estar 6 anys a la Junta i va aconseguir que el Col·legi intervingués de forma directa en greus esdeveniments, cada vegada més nombrosos, provocats per la repressió franquista.

El 1968 Avilés va ingressar al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).

En relació a la seva militància política es va realitzar principalment dins el camp del dret laboral i en defensa de la classe obrera. Tot i que el despatx d’Avilés i Fina no era el despatx de Comissions Obreres, a la pràctica van portar els assumptes més importants de les grans empreses en què intervenia aquest sindicat.

La trajectòria de Montserrat Avilés unida sempre a la de l'advocat i marit, Albert Fina, va arribar a la culminació entre 1965 i 1975, amb la seva participació com advocats en els conflictes col·lectius de grans empreses: La Maquinista Terrestre y Marítima, Harry Walker, la SEAT.

Durant aquests anys el despatx va estar en el punt de mira de la policia franquista, així el 15 de febrer de 1971 el seu despatx va ser objecte d'un assalt per part d'un escamot de la Brigada Político-Social amb destrucció i crema de documents. Cal tenir en compte que Avilés apareixia en el llistat dels 462 catalans més vigilats per la policia franquista, i que va participar en esdeveniments d'oposició antifranquista, que la van portar a ser detinguda i a passar tres mesos a la Presó Model.

L'any 1976, ja en plena transició democràtica, Montserrat Avilés va discrepar sobre el camí que havia de tenir CCOO i el PSUC, fet que la va portar a deixar de militar en aquest partit.  Aquest fet no va variar el seu treball del despatx amb CCOO i en defensa dels treballadors.

A partir de 1977 Avilés va refusar convertir-se en assessora jurídica de Comissions Obreres.

El seu reconeixement a tota una carrera professional va arribar el 25 de gener de 2004 quan el Govern de la Generalitat li va atorgar la Medalla President Macià de mèrit al treball.