L’ICAB i el CICAC proposen una reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU) per garantir el dret constitucional a l’habitatge

Barcelona, 21 de juny 2018.  El Grup de treball de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia (ICAB) i el Consell de l’Advocacia Catalana (CICAC), sobre les proposicions de llei de reforma de la LAU presentades al Congrés dels Diputats , ha anunciat l’elaboració d’un document de propostes per a la reforma de la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU).

L’acte ha estat presidit pel secretari de la Junta de govern de l’ICAB, Jesús Sánchez; amb l’assistència també dels diputats de la Junta, Alejandro Fuentes-Lojo i Cristina Vallejo, i per part de la Comissió de normativa el seu coordinador, Isidor García.

El secretari ha recordat que la Llei de 2013 tenia l’objectiu d’incentivar el mercat de lloguers, amb vocació conjuntural en un moment de crisi en què l’oferta era reduïda i els actius immobiliaris en poder de les entitats financeres no estaven sent destinats a cap ús. “El seu manteniment  està contribuint a agreujar la problemàtica de l’accés a l’habitatge i està posant en risc l’eficàcia d’aquest  dret constitucional”.

Les modificacions proposades pel Grup de treball de l’ICAB i el Consell de l’Advocacia Catalana al text es distribueixen en quatre grans blocs.

Pel que fa a la Llei d’Arrendaments Urbans (LAU):

• Implantació de la durada mínima del contracte d’arrendament per a ús propi d’habitatge de fins a 6 anys i la pròrroga de 4 anys.
• Supressió de la previsió i exigència d’inscripció registral del contracte per garantir-ne la durada mínima en cas de pèrdua o resolució del dret de propietari arrendador o en el cas de transmissió de l’habitatge a un tercer.
• Incorporació de la regulació de l’arrendament d’habitacions, especialment el destinat a habitatge, per garantir la protecció jurídica del Títol II de la LAU.
• Millora de la regulació dels arrendaments turístics per excloure qualsevol tipus de cessió temporal –sigui totalment o parcialment— d’aquest tipus de contractes
• Incorporació  d’un últim grup de persones amb dret a l’habitatge en cas de mort de l’arrendatari (després del cònjuge i parents del difunt) amb dret a la subrogació per un any o pel temps que falti per acabar el contracte, que són aquells que tinguin una relació convivencial d’ajuda mútua.

Llei d’Enjudiciament Civil (LEC):

• Garantir el trasllat als serveis socials de les resolucions que determinin el llançament d’un habitatge per prevenir situacions d’exclusió residencial, i determinant que en alguns supòsits de reclamació de quantitat es tramitin pel judici corresponent.  Aquesta proposta va en la línia de les previsions que s’acaben d’aprovar en la Llei 5/2018

Llei de l’IRPF:

• Modificació de la regla vigent sobre els rendiments íntegres de capital immobiliari per introduir el criteri de cobrament pel contribuent. Així no s’inclourà una renda del capital immobiliari en la part general de la base imposable  si no existeix el cobrament efectiu.
• Tenir en compte la figura del saldo de dubtós cobrament com a instrument de compensació de la renda que no s’ha cobrat per l’arrendador.
• A més, entre d’altres, s’estén l’àmbit d’aplicació de les reduccions sobre la renda neta dels arrendaments d’habitatges a les rendes obtingudes en forma d’activitat empresarial i s’introdueix una nova exempció dels guanys de patrimoni obtinguts per reinversió de l’import per la venda en l’adquisició d’un bé destinat a l’arrendament.  

Llei de l’IVA:

• S’amplia l’àmbit objectiu d’aplicació del tipus reduït d’IVA del 10% a la realització d’obres de renovació i reparació als habitatges destinats al lloguer, com a mesura de foment de la rehabilitació.

Durant la presentació de la proposta de la reforma de la LAU s’ha posat de manifest la necessitat d’abordar urgentment la situació que no ha pogut cobrir la Llei de 2013. En aquell any el mercat del lloguer d’habitatge a Espanya representava el 22,3% i el 2016 el 22,2%, mentre que la mitjana europea l’any 2016 se situava al 30,7%.

Per una altra banda, el preu del lloguer en els principals barris de ciutats com Barcelona o Madrid continua pujant. El preu del lloguer de l’habitatge a Catalunya va augmentar el 2017 un 10,3% mentre que la mitjana espanyola de la pujada va ser del 8,9%.-

Les mesures de fa cinc anys han fet més precari el mercat del lloguer mitjançat l’estandarització de contractes de durada insuficient per dotar el domicili familiar de la mínima estabilitat necessària, posant en risc el nucli essencial del dret constitucional a un habitatge digne, que consisteix no només en el dret a accedir a un habitatge, sinó també en el dret romandre en ell.