NOTA DE PREMSA: L’ICAB i el CICAC celebren l’aprovació definitiva de la Llei que ha de permetre el desallotjament exprés de pisos okupats

El canvi normatiu ha estat aprovat definitivament avui pel Senat i ha comptat amb 159 vots a favor i 97 en contra.

La Llei incorpora un tràmit específic, ràpid i efectiu per obtenir la recuperació de l’habitatge pel seu propietari, anticipant els efectes de la futura sentència.

Barcelona, 6 de juny de 2018. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona i el CICAC es congratulen de què les Corts Generals hagin aprovat avui de forma definitiva la Llei de modificació de la Llei 1/2000, de 7 de gener, d’Enjudiciament Civil, en relació a l’okupació il·legal d’habitatges, la redacció de la qual havia estat proposada a finals del novembre del 2016 per aquest Col·legi.

La iniciativa ha estat aprovada pel Senat (amb 159 vots a favor i 97 en contra), com ja va ser aprovada en el seu dia en el Congrés  dels Diputats, en el si de  la Comissió de Justícia, per 19 vots a favor i 18 en contra. El text que avui ha aprovat el Senat és exactament el mateix i entrarà en vigor als 20 dies de la seva publicació al BOE, la qual cosa fa pensar que serà aplicable a partir del mes que ve.

Aquest canvi normatiu plantejat per l’Advocacia Catalana a través de la Comissió de Normativa de l’ICAB i el CICAC incorpora l’ordenament jurídic espanyol un tràmit específic que dóna una resposta efectiva davant el fenomen cada vegada més freqüent de l’ocupació d’un habitatge sense haver estat tolerada pel propietari o titular legítim; es a dir, quan no hi ha cap tipus de relació o consentiment que permeti l’ocupació. La reforma ha de permetre que el jutge pugui actuar de forma immediata, acordant el desallotjament de l’habitatge quan la part propietària acrediti aquesta condició i la demandada no tingui cap tipus de dret que li permeti posseir l’habitatge.

La reforma protegeix a les persones físiques que siguin propietàries, les entitats sense afany de lucre i les entitats públiques titulars d’habitatges socials, de forma tal que resten al marge altres propietaris en els que la necessitat de protecció i defensa dels seus drets té finalitats que no s’estimen de protecció directa del dret a l’habitatge.

També es preveu que quan s’hagi de notificar la resolució de desallotjament de l’habitatge, s’hagi de donar trasllat als serveis socials per, si s’escau, actuar en protecció de les persones que seran desokupades i poden necessitar un habitatge. En aquesta mateixa línia es preveu l’existència de protocols i plans que garanteixin polítiques públiques en matèria d’habitatge per tal de prevenir situacions d’exclusió residencial i alhora garantir el compliment de les resolucions judicials de llançament o desallotjament.

En tot cas, els terminis d’efectivitat del desallotjament s’escurçaran, obtenint una protecció del dret dels propietaris àgil i adequada; el propietari no haurà de recórrer a la via penal o a altres procediments civils que han demostrat que no són suficientment eficaços per a tutelar els seus drets.