NOTA DE PREMSA: L’ICAB lliura el Diploma a l’advocat barceloní Carlos Llopis Sabater com a finalista del IX Premi de Microrelats sobre Advocats

Barcelona, 28 de novembre. Amb el títol ‘Cuando Elena cerró los ojos’, el microrelat de Carlos Llopis Sabater s’ha imposat com a finalista del IX Premi de Microrelats sobre Advocats. A la final hi accedeixen els deu relats premiats entre gener i octubre i els dos més votats per al públic. Llopis ha arribat a la final com a autor del relat més votat pel públic. Demà es reunirà el Jurat per donar a conèixer el guanyador o guanyadora d’aquesta edició.

De moment Carlos Llopis ja ha rebut el primer reconeixement aquest migdia, quan la degana de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia (ICAB), Maria Eugènia Gay, li ha lliurat el Diploma que acredita Carlos Llopis com a finalista (adjuntem fotografia).

El Premi, convocat pel Consejo General de la Abogacía Española (CGAE) i la Mutualidad de la Abogacía Española està dotat amb 500 euros per al guanyador mensual i 3.000 euros per al guanyador anual. Aquest any s’han superat els 5.000 relats, procedents de tota Espanya, així com d’un gran nombre de països d’Europa, Llatinoamèrica, Estats Units i, fins i tot, Austràlia. Cada participant ha d’utilitzar obligatòriament cinc paraules clau que varien cada mes (aquest cop van ser actualizar, cartón, concurrencia, piruleta i transparencia) i no es poden sobrepassar les 150 paraules.
El concurs tornarà al gener amb la seva X Edició. Els relats premiats i d’altres seleccionats pel jurat poden llegir-se a www.abogacia.es, així com les bases de participació.

CUANDO ELENA CERRÓ LOS OJOS
CARLOS LLOPIS SABATER
Estoy muerta y de nada sirve lamentarse. Toda la concurrencia que acudirá a mi sepelio se preguntará qué pudo hacer por mí, pero han estado más cómodos instalados en la ignorancia. No les culpo de nada, pues yo fui quien compró el cartón de bingo y jugué a esto del amor mal entendido. Son tantas las veces que te oí decir “hermana, el maltrato no es sólo físico”, que ahora me lamento del instante en que llegué a odiarte por la excesiva transparencia de tus palabras. Creí que eran fruto de la deformación profesional y que veías víctimas allí donde no las había. Lo siento, bajé la guardia, cerré los ojos y no quise ver que detrás de la persona, que me regalaba una piruleta con forma de corazón para pedirme perdón, había un maltratador. Lamentablemente, al actualizar la lista de víctimas, tendrás que leer mi nombre.