NOTA DE PREMSA: L’ICAB considera preocupant per a les persones en risc d’exclusió residencial que el Govern de l’Estat pretengui impugnar els articles relatius a la mediació de la Llei 4/2016

Per a l’ICAB la possible impugnació de la Llei 4/2016 no ajuda en absolut a descarregar el sistema judicial de procediments ineficaços que no estan donant la resposta adequada als afectats, com és el de l’anomenada “segona oportunitat”, que ha estat públicament criticat pels propis jutges i considera que si el Govern acaba impugnant la mediació regulada en la Llei 4/2016 estarà obligant als afectats a entrar necessàriament en un procés judicial.

A més actualment està vigent a Catalunya l’article 132.4 del Codi de Consum (incorporat a aquest Codi per la Llei 20/2014) que específicament preveu que les parts en conflicte, abans d’interposar qualsevol reclamació administrativa o demanda judicial, han d’acudir a la mediació o poden acordar de sotmetre’s a l’arbitratge

Barcelona, 22 de març de 2017. El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) considera preocupant i radicalment dramàtic per als afectats i persones en risc d’exclusió residencial que el Govern de l’Estat pretengui impugnar els articles relatius a mediació de la Llei 4/2016, de 23 de desembre, de mesures de protecció del dret a l’habitatge.

L’ICAB creu que són insostenibles els arguments del Govern de l’Estat per dur a terme la impugnació de la mediació que preveu la Llei 4/2016 i que resulta paradoxal que el Govern torni a voler impugnar la previsió d’una mediació -mecanisme que pot ajudar a resoldre el conflicte en el termini màxim de tres mesos- obligant als afectats a entrar necessàriament en un procés judicial. La possible impugnació de la Llei 4/2016 no ajuda en absolut a descarregar el sistema judicial de procediments ineficaços que no estan donant la resposta adequada als afectats, com és el de l’anomenada “segona oportunitat”, que ha estat públicament criticat pels propis jutges en la seva configuració actual; sobretot perquè aquesta seria l’única via que restaria oberta als afectats per la situació de sobreendeutament personal que els ha portat a la situació d’exclusió residencial.

Argumentació del Govern de l’Estat

El Govern de l’Estat argumenta que la mediació es converteix en un obstacle per a l’accés a la justícia del creditor que pretén reclamar, però l’ICAB recorda que aquesta via és la que la Llei 20/2014 del Parlament de Catalunya (de modificació del Codi de Consum de Catalunya) ja va introduir en els casos d’execució hipotecària de l’habitatge habitual, establint-se --per tant-- com un mecanisme de resolució extrajudicial de conflictes previ a qualsevol altre procediment judicial o a la intervenció notarial.

A més, l’article 2.1 de la Llei 24/2015 (que no està suspès en la seva vigència) preveu expressament que els consumidors en situació de sobreendeutament derivada d’una relació de consum (i també qualsevol de llurs creditors) puguin sol·licitar un procediment extrajudicial per a la resolució d’aquesta situació de sobreendeutament, llevat que es trobin immersos en un procediment judicial concursal. Per això, l’ICAB alerta que la nova Llei 4/2016 no modifica en cap moment aquesta disposició, que està plenament vigent i no va ser recorreguda en el seu moment.

Per altra banda el Dictamen del Consell d’Estat que invoca el Govern de l’Estat en la seva argumentació, que correspon a la disposició que es va aprovar com a Llei 24/2015, ja deia que  la mediació no ha de ser obligatòria ni continuar quan s’hagi iniciat el procediment de concurs de creditors, i això és el que fa la nova Llei 4/2016 en la seva regulació.

Davant  el possible recurs del Govern contra la Llei 4/2016, cal tenir present que actualment està vigent a Catalunya l’article 132.4 del Codi de Consum  que específicament preveu que les parts en conflicte per raó d’execució hipotecària de l’habitatge habitual, abans d’interposar qualsevol reclamació administrativa o demanda judicial han d’acudir a la mediació (o poden acordar sotmetre’s a l’arbitratge) i que una vegada transcorregut el termini de tres mesos a comptar de la notificació de l’acord d’inici de la mediació sense haver assolit un acord satisfactori, poden acudir a la reclamació administrativa o a la demanda judicial.  És cert que el Govern va impugnar aquesta norma quan es va aprovar (mitjançant la Llei 20/2014), però és molt important tenir present que el Tribunal Constitucional -mitjançant interlocutòria de 12 d’abril de 2016-  va aixecar la suspensió de la norma (acordada inicialment com a conseqüència de la impugnació del Govern), de forma que avui és plenament vigent. Cal advertir que l’argument del Tribunal Constitucional va ser que ni el perjudici que podia ocasionar la norma impugnada (merament hipotètic al parer del Tribunal) ni la dilació en l’accés a la jurisdicció que pogués implicar el termini de tres mesos envers la possibilitat d’una més ràpida solució al conflicte per via extrajudicial constituïen elements que poguessin justificar el manteniment de la suspensió.