NOTA DE PREMSA: La Comissió dones advocades de l’ICAB davant la suspensió per part del TC d’articles de la llei d’igualtat catalana

Barcelona 17/10/2016. La Comissió de dones advocades del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona considera -davant l’anul·lació que el Tribunal Constitucional ha fet d’alguns articles de la Llei Catalana 17/2015, del 21 de juliol, d’igualtat efectiva de dones i homes- que aquest Tribunal prima la delimitació de l’àmbit competencial per damunt de la finalitat que puguin tenir aquestes lleis que és, en últim terme, desenvolupar el dret fonamental a la igualtat entre les dones i els homes.

La Comissió de Dones advocades afirma que el TC fonamenta la seva decisió de suspensió en la consideració que és competència exclusiva de l’Estat espanyol la regulació de les mesures per garantir la igualtat entre dones i homes en l’àmbit del Treball i, més concretament, assenyala que correspon només a les Corts espanyoles codificar: la prevenció de l’assetjament sexual o de l’assetjament per raó de sexe a les empreses (art. 33), la implementació de plans d’igualtat inclosa la creació d’un Registre Públic de Plans d’Igualtat (art. 36), la negociació col·lectiva amb presència de dones i amb perspectiva de gènere (arts. 39 i 40), i la Prevenció de riscos laborals a l'empresa (art. 44).

Cal indicar que el mateix preàmbul de la Llei orgànica 3/2007, del 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes recull de manera expressa la necessitat d’una acció normativa dirigida a combatre totes les manifestacions encara subsistents de discriminació, directa o indirecta, per raó de sexe, i a promoure la igualtat real entre dones i homes, amb remoció dels obstacles i estereotips socials que impedeixen assolir-la. La llei fa referència a la generalitat de les polítiques públiques tant estatals com autonòmiques i locals, i ho fa a l’empara de l’atribució constitucional a l’Estat de la competència per a la regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat en l’exercici dels drets constitucionals. L’actuació normativa de les Autoritats catalanes, que són les esferes de govern més properes a la població, es basa justament en la conveniència de donar una resposta a les necessitats de les dones, emprenent mesures concretes a favor de la igualtat de gènere. La Llei catalana s’impregna dels mateixos principis que els que recull la Llei orgànica, així com també d’aquells que estableix la Carta europea per a la igualtat de dones i homes, entesa com a dret fonamental que s’ha d’aplicar en tots els camps en què els poders públics exerceixen responsabilitat

En l’elaboració de la Llei ara suspesa no es parteix de zero ja que aquesta ha nascut fruit de recollir les reivindicacions històriques del moviment feminista, les associacions de dones i les associacions que lluiten pels drets de les dones.

La institucionalització dels postulats feministes ha estat i és el reconeixement del paper de les dones com interlocutores en la tasca normativa, i entenem, per tant, que suspendre aquests articles suposa un cop a la democràcia per l’avenç cap a la igualtat de les dones en l’àmbit laboral, i també per l’avenç d’un poble que aspira a tenir una eina legislativa més completa sobre una matèria tan sensible com endarrerida en la seva posada en marxa.

Per això, la Comissió de Dones Advocades de l’ICAB afirma que és una exigència democràtica que els governs donin sortida política i, per tant, legislativa, a les reivindicacions de la seva ciutadania.

Quin perjudici pot suposar, des d’una mirada àmplia de respecte als drets fonamentals i a les Directives Europees citades en la pròpia exposició de motius de la llei orgànica espanyola 3/2007, que es regulin i es concretin temes com la prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe a les empreses, els plans d’igualtat o les funcions de la/el responsable sindical en matèria d’igualtat?. 

Probablement ens trobem davant el mateix impuls que va portar al Tribunal Constitucional a suspendre també la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, i considerem que darrera les dues actuacions s’amaga una voluntat política entesa en un context concret relatiu al procés sobiranista, en el que prima la delimitació de l’àmbit competencial per damunt de la finalitat que pugui tenir aquesta llei que és, en últim terme, desenvolupar el dret fonamental a la igualtat entre les dones i els homes.  Per tant, des de la Comissió de Dones Advocades entenem que aquest tipus de resolucions representen una involució en la lluita de les dones pel reconeixement dels seus drets laborals a les empreses, en peu d’igualtat REAL amb els homes.

La Comissió de Dones Advocades de l’ICAB també denuncia que el TC ha tingut el mateix criteri quan va anul·lar alguns articles de la Llei 24/2015 de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica. Per això aquesta Comissió afirma que darrera les dues actuacions s’amaga una voluntat política entesa en un context concret relatiu al procés sobiranista.

Nota d’aclariment
El comunicat de premsa que acabeu de rebre per part de la Comissió de Dones Advocades és una nota elaborada i tramesa als mitjans per part d’aquesta Comissió del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona.

Les Seccions i Comissions de l’ICAB promouen el debat jurídic i fomenten la participació de les persones col·legiades en els diferents àmbits d’interès professional. Tanmateix les actuacions o opinions que defensen no representen necessàriament l’opinió de la Junta de Govern d’aquesta corporació.

El Col·legi de l’Advocacia de Barcelona és la veu oficial d’aquesta corporació i es manifesta a través de la seva Junta de Govern

Comissió de Dones Advocades
La Comissió de Dones Advocades del Col·legi d'Advocats de Barcelona realitza una tasca transversal per a la defensa, control i divulgació de tots aquells aspectes de la realitat que es refereixen o afecten a les dones.

Des de la seva creació, l'any 1984, la Comissió té una permanent de treball i periòdicament es fan plenaris amb totes les dones advocades inscrites. El 1987, la Comissió va organitzar el primer Congrés Estatal de Dones Advocades a Barcelona. Des de llavors se celebra cada any en diferents ciutats de l'Estat. La tasca de la Comissió consisteix en l'estudi i discussió de les diferents lleis i propostes legislatives que afecten a les dones, així com la seva aplicació pràctica.

Durant l'any celebra reunions, jornades i col·loquis des del punt de vista de gènere, incorporant no només aspectes jurídics sinó també perspectives històriques, psicològiques i socials. També dóna suport legal a altres grups o associacions que treballen en temes relatius a la dona.